Català Castellano
La Sra. Aurora Pujol té 85 anys i viu sola des que es va morir el seu marit, ara fa dos anys. Fa dos anys també van passar altres coses que li van canviar la vida. A ella li van trobar un càncer al pit que li van haver d’operar, i la seva amiga de l’ànima, amb qui es veia cada tarda, després d’una llarga malaltia pulmonar va deixar-la també. Va ser un moment molt crític per a l’Aurora. Però amb la seva força de voluntat, s’obligava cada dia a sortir de casa per anar a comprar, ni que només fos el pa. Un dia d’aquests que anava a comprar, una dona gran que coneixia de vista li va dir: “Senyora Aurora, m’han dit que l’han operat del pit fa poc?”. I es van posar a parlar. Resulta que aquesta senyora, amb la qual només se saludaven, però es queien bé perquè totes dues eren nascudes a Lleida i havien anat a parar a Torroella de Montgrí, li va explicar que anava a un grup d’ajuda mútua de persones amb càncer del poble. Eren una bona colla, persones de totes les edats. Totes tenien el mateix, però a més de compartir aquesta malaltia, sobretot es dedicaven a passar-s’ho bé i ajudar-se les unes a les altres quan ho necessitaven. I la senyora Aurora, que veia que li deia això una persona de confiança, es va animar a provar-ho. I des d’aquell dimarts que hi va anar per primer cop, que rarament ha faltat algun dimarts. “Sóc la més vella del grup”, diu tot sovint. Però la veritat és que ella sap que el més important és que s’hi sent molt ben acollida i que sort en va tenir aquell dia d’anar a comprar, escoltar aquella veu amiga i seguir el consell que li va donar.