Català Castellano

  1. 1.       Quina es la seva relació professional amb les persones grans i amb els serveis socials?


 


Soc membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i tinc el desig de portar la reflexió del món de l’ètica al món social. En el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials, una de les primeres coses que vam fer va ser un document dels drets i deures de les persones grans als centres residencials.


També, com a experta de l’ètica, he tingut l’oportunitat d’acompanyar espais de reflexió d’algunes residències per a persones grans i també per a persones amb discapacitat.


 


 



  1. 2.       Fa referència al document de drets i deures de les persones grans; podria esmentar algunes de les recomanacions que  fa el document?


 


Les recomanacions afecten tant l’organització general de la residència com els professionals. Una de les recomanacions té a veure amb el fet de superar l’infantilisme en el tracte amb les persones grans. Una altra de més general és que es posi la persona en el centre de l’atenció, i no la família. Entre les recomanacions també hi ha el fet de frenar l’obcecació de la incapacitació, quan hi ha altres mecanismes que no priven del dret de ciutadania la persona que està ingressada a la residència i que té alguna discapacitat, fonamentalment intel·lectual o cognitiva.


 



  1. 3.       Quins són els principals debats ètics que afecten les persones grans?


 


En diré alguns que em semblen rellevants:


‒ La participació. De vegades, amb les persones grans, passem de la hiperprotecció, considerant-los com a sordmuts, a l’altre extrem, que pot ser l’abandó. Com que no són persones autònomes i tenim una visió vergonyosa de la dependència, la societat els mira amb ulls pietosos o compassius. En conseqüència, les persones grans mateixes també tenen aquesta visió i, per això, sovint neguen la seva situació de dependència o de necessitat, o miren d’endarrerir-la.


Les noves generacions de persones grans són un col·lectiu conscient dels seus drets, que té uns interessos nous, amb capacitat reivindicativa i amb una formació intel·lectual. Volen tenir una vida tan activa com sigui possible. No volen residències molt boniques allunyades de la vida activa de la comunitat. Volen continuar tenint una vida de voluntariat, política, amb interessos intel·lectuals. N’hi ha molts que descobreixen que tenen temps per fer allò que els interessa.


‒ Multiculturalisme. Hi ha diversitat de persones grans, a l’igual del que passa a la comunitat. Cal que l’organització de la vida de la residència s’adapti a aquest multiculturalisme.


‒ En funció de la discapacitat existent, l’atenció no s’ha de circumscriure a l’interior de les residències, sinó que ha d’incloure la comunitat. Les ciutats han d’estar dissenyades tenint en compte tot l’entorn comunitari. Per posar-ne un exemple, la durada de la llum verda dels semàfors ha de permetre als ciutadans grans travessar els carrers sense risc.


 


 



  1. 4.       Les persones grans tenen un nivell cultural més alt. Com afectarà això la seva presa de decisions i la relació amb els professionals dels serveis socials i dels serveis de salut?


 


L’eix fonamental és que la salut no ha de ser el valor fonamental per a tothom. S’ha de respectar quin lloc ocupa la salut. La tirania de la salut pot ser un risc i, per tant, la gestió dels riscos serà molt important; per exemple, si a una persona gran li proposem que mengi un triturat per evitar risc d’aspiració, caldrà veure què implica això i també què implica que la persona no ho accepti.


Quant a la relació amb els professionals, el que importa és la relació de confiança i el contracte moral; què és el que esperen les persones de la nostra relació amb elles com a cuidadors.


 



  1. 5.       El principi d’autonomia és un dels més importants per a les persones grans. Com veu la rellevància que s’està donant a l’ACP (atenció centrada en la persona) en l’atenció a les persones a les residències? Quines coses creu que cal canviar?


 


Les residències han d’entendre que la societat és molt dinàmica i canviant i s’han de posar les piles perquè el seu servei estigui a l’alçada de les circumstàncies. Això és l’ACP. Hem de plantejar la importància dels treballadors de trinxera, que són els que tenen la relació més directa amb les persones que viuen a les residències. I això possiblement passarà per reformular el tema dels contractes laborals.


 


Vol afegir-hi alguna cosa més?


 


Només una cosa: que jo no soc gens imparcial en opinar sobre aquests temes, ja que també vull gaudir d’aquests nous serveis quan els necessiti. Per tant, no ho demano només per als altres, sinó també per a mi mateixa en un futur.