Català Castellano

Què implica la incapacitat legal ?


 


CAPACITAT I INCAPACITACIÓ


 


 


L'ordenament jurídic és clar i categòric: la persona, per la seva mateixa condició, gaudeix de capacitat jurídica i, per tant, és subjecte de drets i d'obligacions, i l'exercici d'aquests drets i obligacions és complet a partir de la majoria d'edat.


Per tant, sota aquesta premissa, qualsevol persona gaudeix de la capacitat d’entendre els actes que fa (coneixement) i de la capacitat de voler-los fer (voluntat). El pas dels anys no és cap obstacle perquè una persona conservi totalment i íntegrament tots els seus drets i llibertats.


Només, i excepcionalment, es pot alterar aquesta premissa si hi ha una sentència judicial que expressament declari la persona en estat d'incapacitació, és a dir, si hi ha un procés judicial (d'incapacitació) i el jutge considera provat que la persona no pot governar-se per ella mateixa i que, per tant, no gaudeix d'aquesta capacitat d'entendre i voler fer els actes que fa.


Segons la llei, aquest procés judicial d'incapacitació el pot iniciar (i) el presumpte incapacitat, (II) el cònjuge o la parella de fet, (iii) els descendents, (iv) ascendents, (v) germans i, en darrera instància, (vi) el fiscal, sempre que els familiars esmentats no hi siguin o que, si hi són, no hagin iniciat el procediment.


El jutge ha de valorar en el procés si es compleixen les causes legals d'incapacitació o, el que és el mateix, si hi ha una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic que impedeix a la persona governar-se per ella mateixa. Per tant, ha de quedar provat que: (i) aquesta malaltia o deficiència existeix, (ii) que és de caràcter persistent, és a dir, que no és una situació transitòria o temporal, sinó perllongada en el temps, (iii) que en qualsevol cas impedeix a la persona actuar amb coneixement i voluntat en allò que fa. D'aquesta manera, en la fase probatòria del procés judicial cal que el jutge pugui examinar la persona, obtenir el testimoni dels parents més propers i, sobretot i principalment, ordenar un dictamen pericial mèdic.


Finalment, en la sentència, el jutge ha de considerar provat, o no, l'estat d'incapacitació, i hi establirà els límits en la capacitat d'obrar; per tant, en funció del grau, la incapacitació pot ser parcial o total. També haurà de fixar els mecanismes legals de protecció de la persona incapacitada mitjançant el nomenament d'un tutor (en aquells casos en què la incapacitat sigui total) o d'una persona que en tingui cura (en els casos d'incapacitació parcial, en què la protecció només afecta determinats actes de la persona).


Tot això no impedeix que si en un moment posterior es produeixen circumstàncies noves que puguin modificar les que van sustentar la declaració d'incapacitació, aquesta podria revisar-se en un nou procediment judicial.


El procés d'incapacitació només té i ha de tenir un sentit: protegir, en primer lloc, la persona, i en segon lloc, el seu patrimoni en aquells casos en què, per determinades i excepcionals circumstàncies, la persona tingui limitada la seva capacitat d'exercir directament els seus drets. La incapacitació no es concep com un procés d'exclusió, sinó de protecció.


Per desgràcia, en la nostra societat hi ha casos ocasionals en què aquesta institució no gaudeix del sentit i la interpretació que la norma imposa, i fins i tot hi ha vegades que s'anteposa el benefici de la protecció del patrimoni familiar a la protecció de la persona, fins al punt que si no hi ha patrimoni per protegir, no hi ha interès per la institució. Tot això comporta, en alguns casos, dues conseqüències: d'una banda, situacions d'ús i abús que els jutges estan obligats a modular o rebutjar i, d’una altra, falta de protecció jurídica de la persona potencialment incapacitada si aquesta no té un patrimoni per protegir, ja que aleshores ni s'inicia el procediment.


Davant de tot això, aquest procés esdevé avui dia una garantia per a la persona i una via legal per protegir els seus drets i interessos, una via per evitar que una persona que ha perdut la seva capacitat d'entendre i voler fer els actes que fa i les seves conseqüències pugui prendre decisions, per ella mateixa o per influència de tercers, que la perjudiquin.


Tanmateix, limitar la capacitat d'una persona és un assumpte molt delicat i greu que requereix sempre les màximes garanties. Per això és desitjable que, en la mesura que les circumstàncies psicofísiques de la persona ho permetin, es prioritzin sempre altres figures o institucions que també protegeixen la persona però sense limitar-la, com és el cas de la institució de l'assistència del dret civil català. D’aquesta manera, es pot restringir la figura de la incapacitació únicament a aquells casos en què, per la seva especial gravetat i excepcionalitat, la persona hagi perdut la seva facultat de governar-se i es trobi en situació de desemparament o indefensió.


 


Francisco Tomás Bellido. Advocat