Català Castellano

 


Carles VallbonaCarles Vallbona i Calbó (Granollers, 1927) és un metge català de gran renom internacional. El 1950 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on el 1959 es doctorà cum laude. Va fer estudis de postgrau a París i a Houston, on obtingué el diploma de l’American Board of Pediatrics.
Després, treballà com a professor dels departaments de Medicina Familiar i Comunitària i de Medicina Física i Rehabilitació al Baylor College of Medicine de la Universitat de Houston, com a director mèdic del Programa de Salut Comunitària de l’Hospital de Districte del comtat de Harris, i com a director de la clínica de poliomielitis de l’Institute for Rehabilitation and Research a la ciutat de Houston. Actualment, és director mèdic de la xarxa de centres d’atenció primària de Houston, per a l’assistència sanitària pública de persones sense recursos econòmics.
Destaca el seu treball pioner en informàtica mèdica i investigació sobre els efectes de la immobilització en persones discapacitades i en persones sanes com a col•laborador de la NASA. Des de 1980 ha estat consultor de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i és president del Consell Assessor sobre Activitat Física i Promoció de la Salut.
També forma part del Patronat de l’Hospital General de Granollers, on s’ha creat l’Observatori de Salut del Vallès Oriental Carles Vallbona en honor seu.
El 1991 va rebre la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca docent de recerca en el camp de la informàtica mèdica i en el control de la hipertensió arterial i de la diabetis a nivell comunitari. El 2010 va rebre la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. El 2010 va rebre el premi CSC ESADE en reconeixement a la innovació en gestió i al professionalisme, i fou proclamat Vallesà de l’any 2010.


- Quines recomanacions li agradaria transmetre a les persones que ens llegeixen per tal que puguin envellir més saludablement?


PER DESCOMPTAT, ELS MÉS IMPORTANTS SÓN ELS FACTORS GENÈTICS QUE SÓN RESPONSABLES DE PERMETRE QUE UNA PERSONA NO ENVELLEIXI D’ACORD AMB ELS ANYS DE VIDA CRONOLÒGICA, SINÓ AMB ELS ANYS DE VIDA BIOLÒGICA. SENS DUBTE, PERÒ, ELS HÀBITS DE VIDA SÓN DETERMINANTS PERQUÈ LA VIDA BIOLÒGICA SIGUI MÉS O MENYS ELEVADA QUE EL QUE ES CALCULA SEGONS L’EDAT.


- Quina importància té l’activitat física en el procés d’envellir?


L’ACTIVITAT FÍSICA BEN REGULADA I NO PORTADA ALS EXTREMS AUGMENTA ELS ANYS DE VIDA AMB BONA QUALITAT. ES CALCULA QUE LA PERSONA FÍSICAMENT ACTIVA TÉ UNS DEU O QUINZE ANYS MÉS DE VIDA SENSE DISCAPACITAT QUE LA QUE PORTA UNA VIDA SEDENTÀRIA. CAL, DONCS, MANTENIR-SE ACTIUS PER FRUIR D’UNA LLARGA VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. JO HE DIT MOLTES VEGADES QUE M’AGRADARIA MORIR SA.


- Canviar els hàbits de vida costa. Com podem motivar les persones per seguir les seves recomanacions?


EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE LA PERSONA I, SOBRETOT, LA FAMÍLIA TINGUIN CONSCIÈNCIA BEN CLARA DEL “CAPITAL D’ANYS” QUE ES PODEN ACUMULAR SI HOM MANTÉ UN ESTAT DE VIDA LLIURE DE FACTORS DE RISC (TABAQUISME, SEDENTARISME, OBESITAT, HIPERTENSIÓ, MAL CARÀCTER I D’ALTRES). UN COP LA GENT O LES FAMÍLIES PRENEN CONSCIÈNCIA DEL GRAU DE FACTORS DE RISC QUE TENEN, CAL AJUDAR-LOS A MENTALITZAR-SE PER PRENDRE DECISIONS QUE AFAVOREIXIN LA DISMINUCIÓ DEL NOMBRE DE LLURS FACTORS DE RISC I, PER CONTRA, L’AUGMENT DEL NOMBRE DE BONS HÀBITS DE SALUT. UN DELS MÉS IMPORTANTS ÉS L’HÀBIT DE FER EXERCICI FÍSIC AMB REGULARITAT I SENSE EXAGERACIÓ. EL MÉS FÀCIL ÉS L’HÀBIT DE CAMINAR A BON PAS ALMENYS VINT O TRENTA MINUTS CADA DIA. SI HOM USA UN PODÒMETRE, ES RECOMANA FER DEU MIL PASSOS DIARIS A BON PAS, PERÒ SENSE NECESSITAT DE CÓRRER.


- Sovint es relaciona l’envelliment amb un procés de pèrdues, però des de la gerontologia s’insisteix que és un procés de canvis i no només de pèrdues. Quins canvis positius veu en el procés d’envellir?


EL PROCÉS DE PÈRDUES ÉS INEVITABLE. CADA DIA DE LA NOSTRA VIDA ENS COBRA UN TRIBUT. AQUEST TRIBUT COMENCEM A NOTAR-LO DESPRÉS DELS QUARANTA ANYS, PERÒ SI ELS NOSTRES HÀBITS DE VIDA SÓN SANS I AMB POCS FACTORS DE RISC, LA QUANTIA DEL TRIBUT ES FA SOSTENIBLE I, FINS I TOT, POT AUGMENTAR EL CAPITAL DE RESERVA QUE ENS ANIMI A “ESTALVIAR”. LA MILLOR MANERA D’ANIMAR UNA PERSONA A TENIR BONS HÀBITS DE SALUT ÉS DIR-LI AMB SINCERITAT “ET VEIG MÉS JOVE QUE ELS ANYS QUE TENS” . CAL, DONCS, ANIMAR LA GENT A “CANVIAR POSITIVAMENT LLURS HÀBITS DE VIDA” PER MINIMITZAR LES PÈRDUES DEGUDES A L’EDAT.


- Com ha canviat la seva visió de l’envelliment en viure’l en primera persona?


ACCEPTANT LA IDEA DE LA PÈRDUA DE CAPACITATS I COMPARANT LA MEVA CAPACITAT VITAL AMB LA D’ALTRES PERSONES DE LA MEVA EDAT. ENVEJANT SENSE RANCOR ELS QUE ESTAN MÉS BÉ QUE JO I FARDANT DE LA MEVA CAPACITAT EN COMPARACIÓ DE LA D’ALTRES PERSONES DE LA MEVA EDAT QUE NO ESTAN TAN BÉ DE FORMA FÍSICA.


- Per acabar, digui’ns una frase que l’hagi ajudat al llarg de la vida i que vulgui compartir amb els lectors.


“ACCEPTA LES CONTRARIETATS COM A SIMPLES PROVES DE COM ÉS LA TEVA FORTALESA (FÍSICA I ESPIRITUAL) I MANTÉ SEMPRE UNA ACTITUD DE BON HUMOR”. EL FAMÓS NEURÒLEG BRITÀNIC QUE VA DESCRIURE L’ANOMENAT MAL DE SAN VITO VA ESCRIURE QUE “L’ARRIBADA D’UN PALLASSO APORTA MÉS BENEFICIS A LA SALUT D’UN POBLE QUE VINT ASES CARREGATS DE MEDICAMENTS”.