Català Castellano

Ningú pot negar que l’augment de l’esperança de vida és un dels èxits de la nostra societat. No obstant això, viure més anys pot significar conviure amb diferents estats de salut que requereixin buscar l’assistència necessària per a les persones grans. Fins i tot amb bona salut, el pas dels anys comporta la disminució de les capacitats físiques com ara la visió, la mobilitat, etc., que dificulten el dia a dia i que fan necessari plantejar alternatives a la situació que la persona gran continuï vivint sola al seu habitatge.


Les residències geriàtriques són, en la majoria dels casos, la millor alternativa perquè les persones que ja no poden viure soles rebin l'assistència que necessiten i passin el final de l’etapa de la vellesa en un entorn segur i agradable. Però les residències són molt cares, i això fa que moltes famílies hagin de buscar opcions per poder pagar-les.


Moltes vegades la font per obtenir aquests recursos és l’habitatge de la persona gran. Actualment hi ha diverses fórmules en el mercat que permeten obtenir recursos a partir de l’habitatge. Tot i així, és important conèixer bé totes les alternatives i les implicacions que tenen, ja que hi ha diferències tan importants com perdre o mantenir la propietat de l’habitatge.


Vendre l’habitatge per pagar la residència


És una de les opcions que més fàcilment ens venen al cap quan la persona gran ha d’anar a una residència i, per tant, el pis queda deshabitat. És una manera relativament fàcil d’obtenir recursos, però cal tenir en compte les implicacions:



  • Vendre el pis significa perdre aquesta part del patrimoni familiar.

  • La necessitat de vendre en un moment concret pot conduir a no obtenir el millor preu (venda per sota del valor potencial de l’habitatge).

  • Vendre un pis comporta despeses (plusvàlua, despeses de notaria, etc.).

  • L’import de la venda de l’habitatge incrementa la renda disponible de la persona gran, fet que pot limitar l’accés a prestacions i ajudes públiques.

  • Cal valorar molt bé quants diners es necessiten anualment per pagar la residència, ja que els diners obtinguts de la venda són limitats. En cas d’estades llargues, els diners de la venda podrien no ser suficients.


Renda vitalícia immobiliària


Consisteix a cedir la propietat nua de l’habitatge a canvi d’una renda mensual vitalícia (fins a la mort del beneficiari). En determinats casos, aquesta fórmula dona l’opció que els beneficiaris puguin continuar vivint a l’habitatge en règim d’usdefruit.


En aquests casos, cal tenir en compte que:



  • Es perd totalment la propietat de l’habitatge, encara que es permeti que la persona gran el continuï ocupant. En el moment de la mort del beneficiari, els hereus no tenen cap dret d’ús ni de propietat sobre l‘habitatge.

  • El compromís de pagament de la renda és fins al moment de la mort del beneficiari o beneficiaris. Si aquesta situació es produeix abans del moment previst, els pagaments rebuts poden haver quedat molt per sota del valor de l’habitatge.

  • L’operació no es pot cancel·lar. Un cop signat el contracte de renda vitalícia immobiliària no es pot recuperar la propietat de l’habitatge.


Aquesta fórmula pot ser interessant per a persones grans que no tinguin hereus o si els hereus estan disposats a perdre aquest patrimoni, ja que la propietat és irrecuperable. La persona gran pot seguir vivint al pis i rep uns ingressos addicionals per cobrir les seves despeses (ajuda a domicili, etc.), però cal tenir en compte que l’import de la renda mensual pugui cobrir també el cost de la residència, per si arriba el moment en què la persona gran necessita anar-hi.


Hipoteca inversa


És un préstec hipotecari adreçat a persones més grans de 65 anys o dependents que tinguin un habitatge en propietat. La persona gran va rebent una renda mensual que genera un deute amb la garantia de l’habitatge.



  • Aquesta operació comporta importants despeses inicials (comissions d’obertura, despeses de notaria, etc.).

  • En el moment de la mort del propietari els hereus han de pagar la totalitat del deute acumulat sobre l’habitatge per poder mantenir-ne la propietat.

  • Si els hereus no poden fer front al pagament del deute acumulat, no poden recuperar la propietat de l’habitatge.

  • Els imports percebuts poden ser insuficients per pagar una residència, sobretot si la contractació és anterior a la necessitat d’anar a la residència.


 


Lloguer de l’habitatge per pagar la residència


És una bona opció que permet mantenir la propietat de l’habitatge. No obstant això, si es vol optar pel lloguer, cal tenir en compte alguns aspectes importants:



  • Posar un pis en lloguer moltes vegades requereix fer-hi petites reformes (pintura, revisió d’instal·lacions per obtenir els certificats necessaris, etc.), que comporten una despesa inicial.

  • Es pot tardar un temps a llogar l’habitatge.

  • En cas d’impagament o de canvi de llogaters, durant uns mesos no es cobra el lloguer.

  • L’import del lloguer no sempre és suficient per cobrir les depeses de la residència.


 


Programa Pensium


És una nova alternativa que combina l’opció de lloguer amb el finançament de la quantitat addicional necessària per cobrir la totalitat de la despesa de la residència.


Des del moment de la signatura del contracte, el beneficiari rep la quantitat de diners pactada per pagar la seva assistència, a canvi de cedir la gestió del lloguer de l’habitatge. Pensium fa les reformes necessàries i en gestiona el lloguer.



  • No requereix cap despesa inicial, ja que tant les despeses del contracte com les reformes necessàries queden incorporades al finançament del programa.

  • Amb els lloguers que es van cobrant, es va amortitzant el deute.

  • Quan el beneficiari mor, els hereus poden optar per pagar el deute pendent i disposar de l’habitatge, o deixar que Pensium continuï cobrant el lloguer fins a amortitzar la totalitat del deute pendent. La família no perd mai la propietat de l’habitatge.


Aquesta alternativa permet que el deute acumulat sobre l’habitatge sigui molt menor que en el cas de la hipoteca inversa, i dona als hereus l’opció d’amortitzar-lo de cop o de continuar amortitzant-lo amb els lloguers, mantenint en tot moment la propietat de l’habitatge.


En qualsevol cas, el més important és tenir en compte quina quantitat de recursos pot necessitar la família, ara i en el futur, i valorar el màxim d’alternatives possibles per prendre la decisió que s’adapti millor a cada situació.


 


Natalia Bundó


Directora de Màrqueting


Pensium


www.pensium.es