Català Castellano

Mario Cugat i Leseurs


President de FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya)


  Quan una persona es jubila i passa a ser pensionista, les legislacions vigents l’impedeixen qualsevol activitat laboral i la percepció del salari corresponent. És lògic, atès que ja queda compensat per la pensió. Solament pot rebre algun ingrés econòmic si fa conferències, si assisteix a reunions que tinguin previst pagar dietes i poca cosa més.


Això vol dir que només es pot dedicar, de manera gratuïta, al voluntariat de tota mena, si bé es pot rescabalar de les despeses que aquesta activitat li comporti, sempre que l’entitat en la qual actua ho pugui fer.


Com a conseqüència, i sigui quina sigui la seva acció de voluntari, des del simple lleure organitzat fins a la prestació de serveis socials, retorna capital i valor social a la seva comunitat generosament, i la societat se n’aprofita de manera gratuïta.


Les persones, de totes les edats, que es dediquen a qualsevol mena de voluntariat ho fan des d’una vocació personal de tipus religiós; per conviccions ideològiques, polítiques o de solidaritat; des del coneixement de determinada mancança i el neguit de resoldre-la; pel gust de participar en determinades activitats que li són atractives; per estar ocupat i distreure’s, etc. I a la fi, poques són les persones dedicades a aquest tipus d’activitats, d’altra banda diverses i variadíssimes.


S’observa que el jovent és capaç de dedicar temps, esforç i sacrifici per actuar com a voluntari gratuïtament enfront de fets i situacions bàsicament d’emergència, a casa o a fora, però sempre a temps determinat i sense admetre-hi una vinculació permanent, al contrari de la persona més gran, en general més disposada a aquest lligam a llarg termini.


Les dades i l’experiència ens diuen que totes les campanyes, jornades anuals, falques radiofòniques, anuncis, etc., dedicats a captar voluntaris donen un profit mínim. I en el cas de les persones grans, específicament, la majoria de les que estan vinculades a casals, ateneus i altres entitats diverses només cerquen distracció i lleure, sense aportació de valor social.


Entenem que, sobretot a partir de la dècada de 2040, la societat catalana, l’espanyola i, probablement, l’europea es trobaran, amb gran seguretat, amb cinc circumstancies destacades: 



  • Un nombre de ciutadans més grans de 65 anys de l’ordre dels dos milions i mig a Catalunya i dels tretze milions a tot l’Estat, la majoria pensionistes, amb una esperança de vida restant certa de prop de vint anys, amb bona salut, actius, molt culturitzats, ben preparats professionalment i amb un esperit dinàmic, a qui no es podrà tenir aparcats sense fer res i a qui caldrà donar sortida sociològica per tal de mantenir una bona salut mental individual i col·lectiva.

  • Ciutadans que hauran generat dret a pensió de jubilació o d’altres i a la prestació dels serveis socials vigents, i tot això haurà de ser cobert i atès per la societat del moment.

  • En una societat hedonista com és l’europea, la gent demanarà cada vegada més i més serveis i prestacions socials, sanitàries, culturals i de tota mena, però les limitacions pressupostàries, derivades de la dificultat d’incrementar la pressió fiscal, faran que aquestes demandes no puguin ser ateses per insuficiència econòmica de les administracions públiques.

  • L’alta quantitat de jubilats, junt amb la dificultat d’increment fiscal, farà que les pensions del futur hagin de basar-se en la cotització de tota la vida laboral i altres mesures complementàries per mantenir la sostenibilitat del sistema. Això vol dir que les pensions seran, en percentatge, inferiors a les actuals i més insuficients encara.

  • En conseqüència, es previsible una tensió social derivada, per una banda, de jubilats insatisfets del seu nivell econòmic i, per l’altra, d’una ciutadania amb necessitats i demandes antigues i noves, la qual cosa obligarà a trobar solucions imaginatives per tal d’atendre-les i rebaixar la pressió social.

  • S’entén que hi ha un lloc de treball quan es donen dues premisses:



  1. Una necessitat, una activitat, un servei, una obra, etc., que la societat demanda a traves de la indústria, el comerç o els serveis.

  2. La disponibilitat econòmica per pagar el salari i els complements que origina el fet de destinar una persona a fer la feina demanada.


 Si la segona premissa no és possible, el lloc de treball, en realitat, no ha estat creat i, per tant, no es pot dir que existeixi, però la necessitat, sí.


 Partint, doncs, del fet que hi hauran necessitats socials, però no possibilitats d’atendre-les totes, FATEC presenta una proposta nova, realista i eficaç que podria ajudar a resoldre quatre necessitats: la millora de la capacitat econòmica del jubilat; la utilització del seu valor o capital social al servei de la col·lectivitat; la seva bona salut mental i física individual i col·lectiva; i la resposta i solució a determinades demandes de serveis i prestacions, d’altra manera al descobert.


 Es tractaria de:



  • Enfront d’una necessitat o d’un interès col·lectiu no atendible laboralment i econòmicament, demanar a les persones jubilades adients per a cada cas que, de manera voluntària, en dies i horaris a concretar, més reduïts que la jornada normal, atenguessin aquesta necessitat o prestació del servei, amb alguna forma de compensació d’índole diversa que rebria de qui n’hagués fet l’encàrrec.

  • La iniciativa correspondria a les administracions públiques, les institucions culturals i de serveis socials, l’associacionisme en general, i la iniciativa popular regulada. Es tractaria de crear la figura del voluntari incentivat, al marge de la seva pensió i sense disminució d’aquesta.


Potser caldria establir un acord entre l’administració competent, la Seguretat Social, patronals i sindicats, i crear la legislació corresponent que en determinats casos ho permetés, sense que afectés la situació del pensionista.


El camp d’activitats de voluntariat és molt ampli; a tall d’exemple, n’esmentem algunes: 



  • Verificació del mobiliari i instal·lacions municipals i béns ciutadans.

  • Presa de dades per a enquestes.

  • Guies de museus, monuments i rutes turístiques culturals.

  • Traçat i senyalització de senderisme històric.

  • Ensenyament, protecció i cura de l’entorn natural.

  • Repoblació forestal.

  • Restauració i reconstrucció de monuments i d’obres d’art.

  • Recuperació i restauració de biblioteques i documents antics.

  • Documentació i cura de la memòria històrica.

  • Recuperació i manteniment de tradicions, balls, folklore i història local.

  • Investigació i documentació sobre tota mena de fets culturals antics.

  • Projectes de recuperació de barris i pobles.

  • Activitats intergeneracionals a les escoles.

  • Recepció, atenció i integració d’immigrants.

  • Inserció social de col·lectius marginats.

  • Culturització i formació professional d’inclusió social.

  • Gestions per a malalts i impedits.

  • Acompanyaments de passeig o a domicili de solitaris i dependents.

  • Manteniment i reparacions domestiques a persones pobres.

  • Companyia hospitalària a malalts.

  • Control de qualitat a hospitals, residències i serveis socials.

  • Assessorament a les administracions públiques.


 


Entenem que, amb les eines de què disposa la societat actualment, socials, fiscals, laborals, de Seguretat Social, amb les legislacions vigents i, en resum, amb l’actual ordenació del país i de les seves estructures, no serà possible resoldre els problemes que s’esdevindran per l’augment importantíssim de persones grans jubilades i pensionistes que s’apropa, inexorablement, en les dècades immediates.


 Caldrà establir un nou contracte social i generacional, pactat entre totes les forces polítiques, culturals, socials i econòmiques, i també els diferents segments d’edat, que pugui fer front a les noves necessitats que la demografia imposarà, entre les quals estarà la de resituar el col·lectiu de persones grans, avui encara emergent, i el rol del qual resta per definir entre tothom, atès que, per primera vegada a la història, adquireix perfil propi en el si de la col·lectivitat.


 I aprofitar la disponibilitat i les capacitats variades de les persones d’edat per tal que, per la via del voluntariat, tot ajudant la societat i els conciutadans, trobin un paper clar i reconegut, estimulant, eficient i productiu que doni lloc a una vida jubilada feliç i atractiva.


 Ha de ser un pacte que es vagi desenvolupant, potser, a poc a poc al llarg dels propers anys, a mesura que es concretin les diferents dades, experiències i informacions, a traves d’un debat progressiu i dinàmic, seriós i compromès, entre totes les parts constitutives d’una societat que vol respondre als nous reptes amb antelació i previsió suficient.


 La proposta que presentem en aquest document formaria part del nou contracte com una resolució més de les moltes que caldrà prendre.


 No és a les generacions actuals de persones grans a qui correspon decidir com ha de ser aquest pacte, ja que els seus coneixements, experiències i informacions són del passat i el que es necessitarà és que ho facin les generacions actives actuals i properes, amb dades i prospectiva fiables i amb capacitat de pactar i decidir els seu propi futur. Però sí que podem proposar-lo, estimular-lo, advertir de la seva imperiosa necessitat i col·laborar-hi, si ens ho demanen, en el que ens sigui possible, per l’interès que tenim de deixar la millor herència i el millor país als nostres successors.