Català Castellano

Al llarg de les nostres vides anem acumulant pèrdues: els nostres pares, alguns amics, la nostra activitat professional, la salut, la bellesa…; i el nostre compte enrere s’apropa cada cop més al final dels nostres dies, la sempre temuda mort.


Totes aquestes pèrdues poden arribar a desembocar en una depressió. Aquesta és una malaltia que ha de ser diagnosticada i tractada per un professional de la salut. Una depressió no és tenir un mal dia, ni estar trist o desanimat. La depressió es caracteritza per una manca total de motivació, la persona perd la capacitat de gaudir de situacions que abans li resultaven plaents. Altres símptomes serien la dificultat per tolerar l’estrès, qualsevol inconvenient és viscut per la persona que pateix una depressió com una muntanya impossible d’escalar; per no parlar dels trastorns de l'alimentació i de la son.


És característic que aquesta malaltia resulti difícilment comprensible per a les persones que no l’han patit mai o no la coneixen de prop. La persona amb depressió sent que el seu entorn no l’entén, cosa que resulta evident quan un familiar o amic amb bona fe i poca habilitat recomana «sortir i animar-se» (com si això fos possible!).


Des del punt de vista de la prevenció hi ha algunes coses que podem fer. La primera és cuidar les relacions que tenim; com més forts siguin els vincles, millor. També pot anar bé practicar un «egoisme sa», és a dir, responsabilitzar-nos de la nostra felicitat. Una altra pràctica saludable en l’àmbit psicològic seria acostumar-nos a expressar el que sentim, cuidant sempre que aquesta manifestació dels sentiments sigui curosa amb l’altre: tenim dret a dir no! La recerca d’un sentit a la nostra vida és un recurs molt positiu.


Finalment, perdonar les ofenses rebudes, i renunciar a l’odi (sense oblidar perdonar-nos a nosaltres mateixos, si cal), ens portarà a viure en pau amb els nostres records.


 


Amparo Menéndez


Psicòloga