Català Castellano

  1. 1.      Per a les persones que no ho sàpiguen, podria descriure breument en què consisteix la feina d’un diplomàtic?


 


Tradicionalment les funcions diplomàtiques s’han definit com aquestes quatre: a) representar el país de referència, b) negociar acords internacionals, c) protegir els interessos dels nacionals i del país i d) informar per mitjans lícits de la realitat del país de destinació. No obstant això, jo hi afegiria una labor permanent i molt important: greixar de la millor manera possible els mecanismes en què es basen les relacions bilaterals i crear les complicitats i sintonies convenients per obtenir suports a les posicions del país representat als organismes internacionals.


 



  1. 2.      Com a fundador i director del Centre d’Estudis Internacionals, està molt vinculat a la tasca de la docència. Com valora la seva trajectòria en aquest àmbit?


 


He d’aclarir que tot i que, en efecte, des de la meva posició de subsecretari d’Afers Estrangers, al seu dia vaig promoure la creació del CEI, mai no n’he estat el director. El cas és que, quan vaig acabar la meva carrera professional com a diplomàtic i vaig tornar definitivament a Barcelona, la direcció del CEI em va donar l’oportunitat de participar en la seva tasca docent, la qual cosa m’ha suposat aconseguir un gran objectiu ocult de la meva vida, atès que, en el fons, sempre m’he considerat un professor frustrat.


 



  1. 3.      Suposem que per mitjà de l’ensenyament deu entrar en contacte amb persones d’altres generacions. Pensa que aquestes relacions li aporten alguna cosa? I pensa que vostè aporta alguna cosa a aquestes relacions?


 


No només ara amb la meva modesta activitat docent sinó també al llarg de la meva labor com a diplomàtic, sempre he provat d’enriquir el meu enfocament de la vida i de la societat amb l’aportació de la saba nova de les generacions joves. I per descomptat, en aquests moments, el meu analfabetisme total en les modernes tecnologies prova d’alleujar-se amb la seva ajuda. Pel que fa a la meva possible aportació a aquestes noves generacions, pecaria de falsa modèstia si la negués perquè penso fermament en el poder de l’experiència i en molts valor que avui dia, desgraciadament, estan una mica oblidats.


 



  1. 4.      Pensa que l’experiència i la saviesa adquirides amb l’edat han influït en la seva trajectòria professional? Pensa que ha millorat en l’execució de la seva professió a mesura que s’ha fet gran?


Com en tot desenvolupament professional, en la diplomàcia, l’experiència i, sens dubte, també els errors comesos constitueixen una escola permanent. Per arribar a ser un bon diplomàtic calen una sèrie de condicions. Algunes d’aquestes poden –i han– de ser des del començament de la carrera, com el domini de llengües, una bona base cultural, etc., però d’altres només poden adquirir-se amb l’edat. Penso, per exemple, en la paciència, en la capacitat d’integrar-se en un món diferent del propi, en la voluntat d’escoltar, en la tolerància… I evidentment penso que puc dir que, pel que fa a mi, ha estat així.


 



  1. 5.      I a la inversa, creu que els seus estudis i la seva experiència en el món de la diplomàcia han influït sobre la seva manera d’experimentar l’envelliment?


Doncs sí, el fet d’haver tingut el privilegi de desenvolupar una labor professional enriquidora i sobretot d’acumular un gran nombre d’experiències de països i de persones apassionants constitueix un bagatge poderosíssim per fer front al repte que suposa fer-se gran sense perdre les il·lusions i els records.


 



  1. 6.      Alguna vegada ha dit que part de la feina de la diplomàcia és “oxigenar les relacions, facilitar la comprensió i llimar les desconfiances”. Pensa  que això també és aplicable a les relacions personals? És l’experiència un grau que facilita aquesta habilitat?


 


A la primera pregunta respondria clarament de manera afirmativa perquè la labor diplomàtica és bàsicament això: la cura del factor personal en les relacions internacionals. I pel que fa a la segona, és clar que sí, perquè, com en tota relació humana, l’experiència personal, si s’utilitza bé, fa possible l’harmonia d’aquestes relacions.


 



  1. 7.      Per acabar, completi la frase: “Fer-se gran és…”


 


Gaudir cada dia més dels records i valorar cada dia més el regal que suposa continuar vivint.