Català Castellano

 


El 2030 un de cada quatre conductors espanyols tindrà més de 65 anys. L’augment de l’esperança de vida i l’arribada de les generacions més nombroses a edats avançades fa preveure que cada cop hi haurà més persones grans amb permís de conduir i amb necessitats de mobilitat. La mobilitat, sigui en vehicle privat, sigui com a vianant o en altres formes de desplaçament, és un element d’autonomia, d’autoestima i de llibertat per a totes les edats; també per a les persones grans. 


 


D’altra banda, tot i que majoritàriament les persones grans són més prudents que altres franges d’edat i autoregulen la seva conducció de forma responsable en funció del seu estat de salut general, també són el segment d’edat més fràgil, de manera que el risc de patir o ocasionar accidents de trànsit amb conseqüències fatals és quatre vegades més alt que el de la resta de la població, sobretot entre persones  d’entre 75 i 84 anys.


 


En la majoria de casos, les persones grans són les víctimes dels accidents de trànsit, i gairebé la meitat dels seus accidents són per atropellament. No obstant això, les persones grans poden veure’s involucrades en accidents de trànsit com a conductors –un 38% dels casos– o com a passatgers –un 16% dels casos.


 


La clau d’una mobilitat segura en edats avançades rau no només en fer-se les revisions periòdiques de renovació del permís de conduir que marca la llei sinó, en gran mesura,en prendre responsablement decisions sobre la pròpia mobilitat a mesura que la persona gran i els seu entorn familiar i sociosanitari immediat perceben que certes malalties i la pèrdua normal de capacitats i habilitats físiques (com la vista o l’oïda) i cognitives (com l’atenció o les funcions executives) comencen a afectar negativament la conducció.


 


Així, a partir dels 65 anys, i amb més intensitat a partir dels 74 anys, és important:


 


-       Fer-se la revisió periòdica de renovació del carnet de conduir cada cinc anys o amb la periodicitat que li prescriguin els facultatius dels centres de reconeixement de conductors, i atenir-se, si s’escau, a les restriccions o limitacions que li marquin, com, per exemple, només conduir de dia, o fer-ho en un entorn proper al domicili, o sempre acompanyat, entre altres aspectes.


-       Autoavaluar les capacitats físiques i cognitives per conduir periòdicament, i estar atent a canvis tant perceptius (vista i oïda) com físics (artrosi, dolors musculars, etc.) o cognitius (pèrdua d’atenció, capacitat de reacció, fatiga o son, memòria de treball, funcions executives, inici de possibles demències, etc.) i anar a l’especialista per tenir un bon diagnòstic.


-       Ser conscients que certes malalties, com l’artrosi, la malaltia de Parkinson o la d’Alzheimer, o certes cardiopaties, com la insuficiència cardíaca, són incompatibles amb la conducció.


-       En cas que es continuï conduint, s’ha de fer amb les millors condicions externes possibles, tant pel que fa al vehicle com a l’entorn. Així, cal tenir sempre el vehicle en bon estat, adaptat, si cal, a les possibles limitacions perceptives i físiques, i mantenir-se atents a qualsevol eventualitat.


-       Mirar de conduir de dia, evitant les hores punta, havent previst el trajecte, si pot ser amb un copilot que ajudi en la conducció, descansat i havent dormit bé la nit anterior, fent parades regulars cada dues hores com a màxim i sense beure ni una gota d’alcohol.


-       Evitar conduir en condicions meteorològiques adverses, com ara la pluja, el vent, la neu o el gel.


-       Revisar la normativa de circulació i les noves infraestructures i situacions de mobilitat, com les rotondes o la circulació en trànsit dens o en congestió.


-       Cal tenir molta cura davant dels efectes secundaris que tenen certs medicaments, com els antidepressius, els ansiolítics o els hipnòtics, i de com afecten la conducció. S’ha de llegir sempre el prospecte dels medicaments i comprovar si tenen efectes sobre aquesta activitat. 


-       Tant si som conductors com si som vianants, hem de tenir molta cura per evitar les distraccions: l’ús del mòbil, siguin converses o missatgeria, escoltar música molt alta, passatgers o copilots massa sorollosos o consultes massa freqüents del navegador, poden distreure’ns, amb conseqüències fatals.  


-       I si es decideix limitar molt la conducció o deixar de conduir definitivament, no per això quedar-se a casa. Cal pensar que hi ha alternatives com el carpooling (o compartir un cotxe amb xofer entre diverses persones); l’ús del transport públic (amb més oferta i més adaptat a persones amb mobilitat reduïda a les ciutats que a l’entorn rural); els taxis adaptats, certs serveis especials de mobilitat per a persones que ofereixen algunes ciutats mitjanes i grans; fer-se acompanyar per un familiar més jove o bé, si l’estat de salut ho permet, fer a peu trajectes curts i accessibles.


 


En tot cas, es tracta d’aconseguir una mobilitat saludable, segura i sostenible a totes les edats, i encara amb més èmfasi quan ens fem grans.


 


 


Carme Gibert


Responsable de Programes i Educació Viària


Fundació RACC