Català Castellano

La paraula glaucoma o és una gran desconeguda, o crea alarma pel fet de ser la primera causa de ceguesa al món actualment.


Resulta molt difícil resumir una entitat tan important com és el glaucoma en poc espai, .           


Glaucoma significa tenir la tensió (pressió) ocular alta? En el 99% dels casos, sí, però hi ha glaucomes de baixa tensió o de tensió normal, de la mateixa manera com també hi ha individus amb la tensió ocular alta però sense dany en el nervi òptic.


El glaucoma és una malaltia dels ulls que té com a condició final comuna una neuropatia òptica que es caracteritza per la pèrdua progressiva de les fibres nervioses de la retina i canvis en l’aspecte del nervi òptic. És en realitat una infermetat del nervi òptic.


La majoria de les persones afectades no presenten símptomes en les primeres fases de la malaltia; més endavant, apareixen defectes en el camp visual i pèrdua progressiva de visió. L’aparició d’aquests símptomes pot significar que la malaltia està en un punt avançat d’evolució. És inusual que hi hagi dolor ocular en el glaucoma crònic, però és freqüent en el glaucoma agut (glaucoma d’angle tancat), que pot ocasionar símptomes intensos des del començament.


Un dels principals factors que poden influir en l’aparició de glaucoma és la pressió intraocular alta, encara que no hi ha una correlació exacta entre glaucoma i pressió intraocular, ja que algunes persones poden desenvolupar la malaltia amb xifres de pressió intraocular considerades normals, mentre que n’hi ha d’altres que amb unes xifres altes no presenten cap repercussió ocular. Les lesions a nivell del nervi òptic, un cop ja han aparegut, no són reversibles, per això es tan important el diagnòstic precoç.


Hi ha diversos tipus de glaucoma, cadascun dels quals té un origen i una evolució diferents, per la qual cosa la definició general anteriorment exposada pot no correspondre a totes les formes d’aquesta malaltia. La major part dels casos correspon a l’anomenat glaucoma crònic simple (glaucoma d’angle obert). Altres glaucomes són secundaris a diverses malalties: a diabetis, a tractaments (cortisona), a altres infermetats oculars (trombosis), etc.


És vital un diagnòstic precoç per tal de evitar que el glaucoma progressi; la visita a l’especialista és imprescindible, sobretot si hi ha antecedents dins la família, ja que es tracta d’una infermetat familiar. La pressa de la tensió ocular és una maniobra senzilla i innòcua, ja sigui amb tonòmetre de contacte, prèvia instil·lació de col·liri anestèsic, ja sigui amb tonòmetre sense contacte (d’aire), encara que aquest darrer ens dóna unes xifres aproximades que molts cops són superiors a les reals.


Actualment, disposem de múltiples tecnologies per a un control i anàlisi del glaucoma i del seu progrés. La campimetria computada s’ha popularitzat i és una de les exploracions més fiables per al control de la progressió del glaucoma. Determina la pèrdua de camp visual, que acostuma a començar pel sector nasal. Sense aquesta exploració, l’individu no sol adonar-se’n fins que el defecte ja és molt evident. L’OCT (tomografia de coherència òptica) és una gran eina que fa un estudi de la quantitat de fibres nervioses que arriben al nervi òptic, i també mesura la grandària de la papil·la i el seu grau de excavació. És una exploració ràpida i molt còmoda per al pacient; a més, amb el tractament informàtic, es pot valorar molt bé la progressió dels danys.


La pressió intraocular és una de les causes del glaucoma i, per tant, és un valor que cal controlar. La pressió intraocular ve determinada pel diferencial entre producció i eliminació de l’humor aquós, és a dir, el líquid que omple la cambra anterior de l’ull, entre el cristal·lí i la còrnia. Es produeix en els processos ciliars i es eliminat per la trabècula, que és un filtre que es troba en l’angle format entre l’iris i la còrnia. Tots els tractaments es basen a disminuir la producció d’humor aquós, o a millorar-ne o facilitar-ne l’eliminació.


Actualment, l’arsenal medicoterapèutic per controlar el glaucoma és molt ampli: disposem de multitud de medicaments, ja sigui sols o combinats, que controlen la tensió ocular; de vegades, s’han d’anar fent canvis segons l’efecte o la tolerància que produeixen, ja que, com qualsevol medicament, tenen els seus efectes secundaris. El tractament tòpic (gotes) és per a tota la vida i se n’ha de ser escrupolós en el seguiment i la constància.


En cas que el tractament mèdic no aconsegueixi la seva finalitat de control de la tensió ocular, continuem tenint altres armes terapèutiques. La menys invasiva és el làser, amb el qual podem millorar el drenatge de l’humor aquós per la trabècula o bé per iridotomies, que consisteixen a fer un pas directe a l’iris per facilitar la circulació de l’humor aquós.


La cirurgia es deixa com a darrer recurs. La trabeculectomia és la cirurgia més habitual. Consisteix a crear una nova filtració de l’humor aquós provocant una ampolla sota la conjuntiva; es pot ajudar de tècniques d’invasió mínima amb el làser. En cas que la trabeculectomia fracassi, ja sigui per taponament del filtre, ja sigui perquè no aconsegueix xifres de tensió ocular baixes, es poden implantar vàlvules de drenatge, però aquesta cirurgia és més complexa i es limita a casos extrems.


glaucoma