Català Castellano

PERSONATGE DESTACAT


Guillem López Casasnovas


 


Vostè va néixer a Ciutadella de Menorca: continua la seva relació amb Menorca? Quin paper té en la seva vida? Està d’acord amb el que diu una cançó de Raimon: «qui perd els orígens perd la identitat»?


 


Soc nascut a Ciutadella i casat amb una maonesa a la muntanya del Toro (a mig camí entre totes dues ciutats). Sé d’on es va detreure la plusvàlua que em va permetre estudiar i on, per tant, estic en deute. Els peus al Born, però el cap al món. Menorca és la meva pàtria petita; els territoris de parla catalana estan en el meu imaginari polític; el món és el meu referent del benestar. Com es pot ser feliç si es té consciència del patiment i la fam de molts països al món?


 


Vivim en un món globalitzat on les diferències socials, econòmiques i culturals semblen cada vegada més significatives. La classe mitjana està desapareixent i  el nombre de persones que viuen en situació de pobresa s’incrementa. Com es pot revertir aquesta situació?


 


Amb cultura, coneixement, educació. Descobrint on és realment el benestar, elegint austeritat, perseverant amb el que es creu correcte, donant sentit ètic a tot el que es fa, dormint amb la consciència tranquil·la. Per contra, guanyar perjudicant d’altres, fer-se ric explotant els altres, guanyar renda per consumir incessantment, assolir èxits propis sense reconeixement social..., tot això és als antípodes del que pot salvar la humanitat. Totes les coses que he esmentat són danys colaterals d’una cursa insensata que no se sap on porta.


 


L’any 2008 es va viure una crisi econòmica molt important, i deu anys després encara se n’estan patint les conseqüències. Estem anant cap a una nova crisi? El sector immobiliari s’està recuperant: es poden reproduir algunes de les situacions que ja hem viscut? S’hauria de regular més el lloguer de pisos?


 


El capitalisme es mou amb espasmes. Els més agosarats parlen que són les crisis i les guerres les que comporten reequilibris de desigualtat, de la mateixa manera que les epidèmies fan caure els més dèbils i, així, redueixen cues de les distribucions de renda i riquesa. Convé allunyar-se de tots aquests espasmes: no variar patrons de consum per puntes de ingressos més grans; no gastar amb allò que sovint son ingressos esporàdics. Consumir sense fre no serveix per abastir el benestar. En tot cas, entendre l’economia i el funcionament dels mercats perquè no ens enganyi cap d’aquells economistes ni els mercats ens manin és la meva lluita particular.


 


L’evolució demogràfica de la població actual i les previsions de futur ens indiquen un creixement del nombre de persones grans respecte al de persones joves. Com s’haurà de sustentar el sistema públic de pensions, salut i benestar social?


 


S’hauran de graduar les vides laborals segons els anys de permanència en el mercat de treball, tenint en compte el gradient social de l’esperança de vida; buscar un equilibri entre les rendes netes dels actius i les dels pensionistes, prenent en consideració tota l’acció redistributiva pública; flexibilitzar la jubilació i l’ocupació, buscant continguts de treball per als quals el senyoratge és un valor; oferir temps de voluntariat social i afavorir l’altruisme. Tot això produeix salut, i l’autorealització produeix un sentiment més fort de pertinença social i, per tant, de benestar.


 


Està preparada la societat per tenir una població envellida? Es parla de la importància de la prevenció per afavorir un envelliment actiu i saludable, però destinem els recursos que calen per fer-ho efectiu?


 


El millor recurs és un mateix: com  ens ressitua socialment l’envelliment, com ens plantegem la jubilació, com es confronten les capacitacions diferents que l’edat ens dona…  La resta, els recursos financers públics, són complementaris i en cap cas no poden restituir el que el pas dels anys modifica.


 


El 1996 vostè va fundar el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF). Ens podria explicar les principals línies de treball d’aquest centre de recerca?


 


Posar l’economia com a disciplina al servei de la recerca de la salut. Es tracta d’una intersecció complexa que necessita seny. L’ètica exigeix eficiència econòmica, que és la garantia contra el malbaratament.


 


Després de dotze anys de conseller del Banc d’Espanya, com ha refet la seva agenda?


 


Continuo a la universitat que vaig ajudar a crear des del moment fundacional. A més, m’he incorporat a diversos patronats sense ànim de lucre. El més remarcable és el de la Sagrada Família: una gran obra, tangible; una meravella per a molts i l’obra de l’enamorament diví del gran Gaudí, i de la qual ara tinc el privilegi de seguir el dia a dia i que esperem cloure el 2026.


 


Quina valoració fa de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència?


 


Un exemple d’insensatesa d’una política social que no sap prioritzar, que negligeix el sentit comú, que no sap planificar en escenaris econòmics normalitzats i que, finalment, respon a conjuntures adverses indiscriminadament... Una frustració col·lectiva resultant d’unes expectatives, primer, inflades i, després, punxades amb crueltat contra els més dèbils de la nostra societat.


 


En quina situació està el Sistema de Salut Pública? Quines sinergies entre el sector públic i el privat podrien ser beneficioses per als usuaris i per al sistema mateix?


 


El sistema sanitari públic ha sigut resilient a la crisi viscuda gràcies als seus professionals, com ho han sigut l’educació o la universitat. El sector sanitari privat no ha sigut mai, ni ho vol ser, una alternativa real. Es tracta, en tot cas, de suplementar i complementar, no de substituir.


 


Quin paper tenen les fundacions en la nostra societat del segle xxi?


 


Hi ha de tot. N’hi ha que son tapadores de finalitats corporatives encobertes més que veritablement socials. Ens interessen les que complementen l’acció pública amb un grau connotació social més elevat. Aquestes últimes mereixen la protecció del mèrit de qui dona sabent el que ha costat guanyar.


 


Per acabar, podria completar la frase: fer-se gran és…


 


… un èxit; especialment si ho jutgem en termes d’alternatives.