Català Castellano

1. Recentment s’ha celebrat el III Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. Per què calia fer aquest congrés? Què és el que el justifica?


 


Necessitem redefinir un nou contracte amb la societat a la que pertanyem i servim, una societat que ara té noves necessitats: augment de l’esperança de vida i de la cronicitat, pacients més informats i que volen exercir la seva autonomia, pacients que expressen les seves voluntats de manera anticipada, que manifesten com volen ser atesos i de quina manera. I tot això es produeix en un context de crisi i de limitacions pressupostàries. Es constata que el model d’organitzacions assistencials ha de transformar-se per adaptar-se a aquestes necessitats, i això demana lideratges forts i una participació més activa dels clínics en la seva gestió. El desplegament imprescindible de les tecnologies diagnòstiques i terapèutiques, però també especialment de les TIC, les xarxes, etc., també ens obliguen a redefinir com els valors del professionalisme s’hi adapten i es fan més presents, i com se n’hi incorporen de nous. Haurem de revisar com adeqüem la formació del metge i com garantim la seva competència. I, finalment, haurem de veure si tots aquests canvis ens obliguen també a modificar i/o actualitzar les nostres normes eticodeontològiques.


 


Ens hem posat deures, ineludibles en una professió com la nostra en què la societat confia com en cap altra. El nostre ha estat, i continuarà sent, un debat transparent i honest. El resultat del Congrés, concretat en la Declaració de Girona, ens legitima des del nostre costat de la balança no només per exercir l’autoregulació, sinó per poder exigir a la societat i als seus representants els canvis imprescindibles.


 


2. L’atenció a les persones grans representa una part important de l’activitat que fan els metges. Com es veu aquest fet des de la professió mèdica?


 


La societat catalana, com la resta de societats modernes i avançades, està experimentant canvis sociodemogràfics profunds. L’increment de l’esperança de vida és, sens dubte, un gran èxit col•lectiu, però, alhora, ens planteja el desafiament de com fem front a l’envelliment progressiu de la població i a les necessitats assistencials i d’atenció que se’n deriven. En aquest escenari, convergeixen altres reptes, i un dels més importants és aconseguir el consens polític i social necessaris per mantenir la qualitat i l’equitat del serveis sanitaris i per garantir que el nostre sistema continua sent un element fonamental de justícia i cohesió social, fins i tot en un context com l’actual, marcat per la manca de recursos econòmics.


 


D’altra banda, els avenços constants en l’àmbit de les tecnologies de la comunicació han contribuït de manera cabdal a fer que els ciutadans siguin persones més informades i disposades a participar activament en les decisions que afecten la seva salut. Aquests ciutadans, des de creences i sensibilitats diverses, també volen decidir com, per qui, a on i fins quan volen ser atesos, i reclamen que els professionals els acompanyem en aquest camí fins al final.


 


Òbviament, els metges no som aliens als canvis que afecten el conjunt de la societat. De fet, la professió també viu immersa en un procés de transformació propi que fa preveure, entre d’altres coses, la necessitat d’abordar un important relleu generacional els propers deu anys.


 


Ens trobem, per tant, davant d’un escenari ple d’oportunitats per tirar endavant canvis i per innovar, tenint en compte que se’ns plantegen també nous dilemes ètics que hem de resoldre, com els relacionats amb l’augment del nombre de pacients amb malalties cròniques i amb la pèrdua d’autonomia personal consegüent. Però, també hi ha altres temes que tenen a veure amb l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i amb les noves demandes dels ciutadans.


 


 


3. Què impliquen tots aquests canvis per als metges?


 


Tenint en compte el que he dit abans, un dels grans reptes de la professió és posar les persones i el seu entorn familiar i social al centre de la nostra atenció. Això implica consolidar el treball amb altres professionals dins d’equips multidisciplinaris a fi de tenir una visió integral de cada persona i de les seves necessitats.


 


És imprescindible que els professionals vetllem, al llarg de tota la nostra trajectòria, per rebre una formació orientada a l’excel•lència, no només científica, sinó també pel que fa a habilitats i a actituds. Alhora, no podem oblidar que la nostra participació i el nostre lideratge dins les organitzacions sanitàries també són imprescindibles si volem respondre a les necessitats de les persones amb qualitat i eficiència.


 


Haurem d’incorporar nous valors a l’ideari del professionalisme mèdic. I, com deia abans, haurem d’escoltar i tenir en compte més que mai creences i sensibilitats diverses, per donar resposta adequada a aquestes preferències: com, quan, per qui i fins quan vull ser atès?


 


I, naturalment, cal autoexigència per mantenir la competència i els coneixements científics i clínics, i poder acreditar-los adequadament.


 


 


 


4. Els metges estan preparats per fer front a les necessitats de salut de les persones grans?


 


Ho estem, però haurem de fer canvis, també, per adaptar-nos al que la realitat social ens reclama i els pacients demanden. La societat està canviant i nosaltres també ho haurem de fer, com sempre, però ara potser amb un plus d’esforç i comprensió, perquè la profunditat dels canvis de què parlem no s’havien produït al llarg de la història.


 


5. L’atenció centrada en el pacient inclou tenir en compte no només les seves necessitats sinó també les seves preferències. Posa això en dificultats la relació metge-pacient? Els “nous pacients” requereixen també “metges diferents”?


 


Òbviament. Millors. Els metges catalans ja excel•lien en això, però no només ho hauran de fer els metges de família, internistes, geriatres o pal•liativistes. És un procés de canvi que engloba tota la professió. Els aspectes bioètics tornen a estar al capdavant, i també la necessitat de formació i actualització. No ho hem de veure com un problema, sinó com un repte que ens ha de fer més propers als pacients i més resolutius davant les seves necessitats, és a dir, ha de refermar la confiança que dipositen en nosaltres.


 


Vull recordar que la nostra és la professió que compta amb l’índex de confiança més gran per part dels ciutadans. Això té molt a veure amb els valors, amb lideratge i amb la capacitat d'estar a prop de les seves inquietuds i problemes.


 


6. Hi ha qui pensa que la irrupció de les noves tecnologies, essent important i potser inevitable, està deshumanitzant l’atenció mèdica. Es pot trobar un punt d’equilibri? En què ens poden ajudar les noves tecnologies?


 


Les tecnologies no són ni han de ser un problema, ans al contrari, com ja s’està demostrant. Han de ser les nostres aliades per millorar la nostra atenció. No només per interaccionar més i millor entre els professionals com a eina de diagnòstic i comunicació, sinó també entre aquests i els pacients. La seva bona aplicabilitat ens serà de gran ajuda.


 


7. En relació amb els serveis per a les persones grans a Catalunya, quins aspectes destacaria?


 


Destacaria els serveis derivats d’un treball multidisciplinari i transversal que posi a les persones i el seu entorn al centre de les actuacions dels professionals i de les organitzacions sanitàries i socials. El repte és aconseguir que l’atenció i els serveis a les persones grans emani d’un pas previ: les actuacions han de tenir un marc de referència global, que tingui en compte l’autonomia de les persones, l’augment de l’esperança de vida lliure de discapacitat. I cal donar resposta adequada i digna en funció de les pèrdues d’aquesta autonomia, respectant també creences i expectatives personals. I, sobretot, dotant econòmicament de manera justa el finançament d’aquests serveis.


 


 


8. Cap on creu que s’han d’orientar aquests serveis? Quin camp creu que s’ha de desenvolupar més en el futur immediat?


 


Seguint l’argumentari anterior, la prioritat hauria de centrar-se en l’aprofundiment del treball multidisciplinari, amb serveis que treballin de manera coordinada, sota un lideratge clar. Que els metges i els professionals d’atenció primària s’apoderin de veritat en els àmbits de gestió integral seria un pas molt important. I per a això no cal gaires recursos addicionals, però sí voluntat dels responsables polítics i dels gestors i una actitud decidida per part dels professionals.