Català Castellano
El meu avi....
Envellim segons hem viscut


Ja fa uns anys que el meu avi va morir. Acabava de complir 93 anys. Quan d’una persona que ens ha deixat ja fa temps només en queden records agradables, això diu molt de com era. Són moltes les coses que ens va ensenyar només amb el seu exemple. Mai no ens va donar una lliçó en el sentit acadèmic del terme, sinó que la seva vida era una lliçó constant de conductes i actituds. Un dels aspectes de la seva quotidianitat que amb el pas del temps he sabut valorar en la seva justa dimensió és el seu estil de vida en relació amb la salut. Poc amant dels medicaments, però molt amic dels metges. Bon caminador i un ferm convençut de la necessitat de mantenir una bona alimentació, que ell entenia com la combinació de la varietat, l’equilibri i el plaer. Mai no es va privar de res, però sempre repetia que li “agradava llevar-se de taula amb un punt de gana”, senyal inequívoca d’aquesta moderació que considerava necessària per fer compatible el menjar amb la gratificació. ”Totes les masses piquen“ ens repetia constantment, insistint que una bona digestió necessitava moderació en les quantitats. La cuina de mercat, amb verdures i hortalisses sempre de primer i de segon, “empat tècnic” entre peix i carn, deixant una menor presència, però mai absent, per als plats cuinats amb ou. A les postres sempre fruita fresca del temps. Per veure, una mica de vi ranci de “pagès” i aigua. Els diumenges i festivitats assenyalades, pollastre, canalons, capó, xampany (el cava encara no existia), i eren a l’estiu, gelat amb galetes, “de corte” com es coneixia.
Així era el meu avi. Ara, després de saber que som allò que mengem i que envellim segons hem viscut, tots els que el vam conèixer donem gràcies que va saber harmonitzar una vida plena amb la plena consciència que cal viure, deixar viure i fugir dels excessos. Els seus 93 anys se’ns van fer curts…