Català Castellano

1. Vostè comença una nova etapa al capdavant de la FATEC. Quins són els principals reptes que es planteja?


 


La FATEC va néixer amb l’objectiu d’impulsar l’envelliment actiu i saludable i per potenciar el benestar físic, mental i social, alhora que el manteniment i la prolongació de l’autonomia personal i per combatre la discriminació per l’edat. La nova Junta Directiva vol ser fidel a aquest principis.


 


Per aconseguir-ho, volem implicar i fer partícips els més de cinc-cents casals i les entitats de gent gran, associats i adherits a la nostra Federació, ja que considerem que les persones d’edat som un actiu que s’ha de tenir present, i que la societat no es pot permetre el luxe de prescindir de la nostra aportació. Per tant, hem d’estar i volem estar junts i ser bel·ligerants per aconseguir un futur millor, pensant en els nostres fills i el nostres néts.


 


També volem potenciar la relació amb els més joves, ja que “l’edat no ens separa”, i treballar de manera conjunta en temes d’interès social que afecten les diverses generacions, com són les pensions o la conciliació familiar, trencant l’aïllament i el desconeixement mutu.


 


2. Com veu actualment el debat a la nostre societat pel que fa als interessos, necessitats i desitjos de les persones grans?


 


Estem realment molt intranquils pel nostre futur, i els temes que més ens preocupen són:



  • Les restriccions pressupostàries o retallades, que atempten contra els drets humans dels més grans, ja que amb la seva renda cada cop és més difícil poder accedir a drets fonamentals elementals, com són la salut, la llei de la dependència, les pensions, el transport, etc.

  • La dificultat d’accés a residències i centres de dia, ja que el finançament públic per fer front a aquestes demandes és cada cop més minso.

  • Quan se’ls demana sobre les seves necessitats insatisfetes, en primer lloc mencionen la manca d’ingressos, ja que el poder adquisitiu dels pensionistes s’ha anat erosionant els últims anys, i la preocupació per la velocitat a què s’està buidant el fons de garantia, l’anomenada guardiola de les pensions.

  • El risc d’exclusió de l’habitatge i la pobresa energètica són altres coses que els preocupen.

  • La concentració de la pobresa en la gent gran i que sobretot afecta les dones. Això és així perquè arriben a la jubilació amb una prestació insuficient per la discriminació de gènere en el treball, i perquè en molts casos elles van haver de deixar la feina per tenir cura del seus fills i familiars. Això afecta greument un percentatge del 52% de les vídues.

  • El risc d’exclusió i aïllament comporta en molts casos l’augment de la dependència. A causa de les limitacions físiques o mentals, la gent gran pateix un risc més elevat de maltractament o negligències, i tot plegat empitjora la seva llibertat i seguretat. 


 


 


3. Vostè creu que la importància demogràfica de l’envelliment està ben representada en les decisions i les actuacions que es prenen en els àmbits econòmics, polítics, etc.


 


La majoria de dirigents polítics s’adrecen a les persones grans per parlar-los sobre pensions, dependència, malalties i poca cosa més; no hi ha un discurs actualitzat ni de futur.


 


A nosaltres també ens preocupa saber com pensen afrontar el canvi demogràfic, per donar activitat al gairebé 20% de la població, perquè som jubilats amb ganes de participar en projectes de voluntariat social, cultural o de lleure.


La crisi afecta els aspectes psicològics i físics dels més grans. A una edat en que s’ha de ser capaç de gaudir de la jubilació, avui dia molts han de lluitar amb responsabilitats excessives, com ara la cura contínua d'altres persones grans, o dels néts, per tal d’ajudar els fills que treballen. Tots sabem que, actualment, un bon nombre de persones grans amb una pensió minsa són el suport dels fills, en gran mesura a causa de les dificultats del mercat de treball. 


Una altra tendència recent és el "retorn" de la gent gran a viure amb els seus fills i néts, o a l’inrevés. La davallada o la desaparició dels estalvis, a còpia d’atendre els familiars, fa que la gent gran entri en una situació de pobresa generada externament i de la qual ja no es podran recuperar. Això pot dificultar la independència de les persones o la seva qualitat de vida. La crisi està posant en perill el progrés social assolit en les últimes dècades.


4. Entre les necessitats destacades de les persones grans hi ha l’accés als serveis de salut i als serveis socials. Com creuen que estan aquests serveis a Catalunya?


 


Cada vegada hi ha més gent gran que no es pot permetre una adequada prevenció i atenció primària de salut, amb les conseqüències que això té per a l’envelliment saludable. Per exemple, la retirada del dret a medicaments gratuïts o subvencionats ha provocat que moltes persones amb malalties cròniques es vegin obligades a abandonar els règims de tractament essencials, o deixen de prendre medicaments d'alt cost, retrocedint en tot el que s’havia assolit els últims trenta anys i que té a veure amb el dret a l’accés a la salut, l’atenció i el tractament.


La igualtat d'accés a l'atenció sanitària de qualitat es veu amenaçada no només des del punt de vista individual, sinó també en un sentit més ampli de la disponibilitat territorial dels serveis. Per exemple, l’accés a l'atenció de la salut pot dependre del lloc on la persona viu. A les zones rurals no sols poden mancar metges generals; els geriatres són també cada vegada més escassos. Un altre factor que pot influir en la disponibilitat d’assistència sanitària és la manca des serveis que faciliten la mobilitat.


L’accés a residències i centres de dia de qualitat que responguin a les necessitats de la gent gran és considerat un valor important. El finançament públic per fer front a aquesta demanda és cada cop més limitat. La crisi i les retallades pressupostàries ha afectat la capacitat de pagament i la possibilitat d’accedir a aquests centres. Hi ha una tendència, per raons econòmiques, a canviar els serveis d'atenció d'infermeria, dels centres de dia i dels residencials per l’alternativa d’una vida independent a la llar.


Ens preocupa i molt la forta retallada en les prestacions per a les persones dependents. No entren persones noves al sistema, s’usa el barem de manera que es pugui reduir la prestació adjudicada, no es paga ni a proveïdors de serveis ni a les persones residenciades, no es concerten noves places residencials, s’augmenten els copagaments, es redueixen les ràtios de personal qualificat, etc. I a més, veiem com ni a curt ni a mitjà termini es preveu la més mínima millora. I sempre es justifica per la manca de finançament disponible i pel rebuig de l’Estat a complir la part que li correspon segons la Llei de la Dependència.


A Catalunya, semblava de que el Govern tenia la voluntat de crear una llei de la dependència pròpia. Ja es disposa de molta informació i experiència sobre la quantitat de persones que avui i demà necessitaran aquest servei, sobre el cost i la distribució de funcions entre la Generalitat i les administracions locals. Però les disponibilitats financeres no seran grans i, per tant, cal fer una llei sostenible, que arribi prioritàriament a totes les persones en situació més precària, i que s’aposti clarament per la permanència a la llar, aportant assistents personals a les persones que ho necessitin, i que s’instauri el gestor del cas individual.


 


5. Les persones grans fan un gran paper en el camp del voluntariat. És la solidaritat un dels seus valors destacats?


 


El voluntariat ha de ser reconegut per la ciutadania com una eina imprescindible en una societat moderna. Amb valors ètics i morals, és el gestor d’activitats diverses que solucionen mancances i necessitats per la via de la subsidiarietat. Cal enfortir-lo perquè faci les seves funcions. Ha de ser considerat per la col·lectivitat com un actiu irrenunciable.


 


Cal aprofitar les persones jubilades, tot el seu temps lliure, oferint-los participar en les diverses entitats aportant-los informació per escrit en el moment de gestionar la seva jubilació, i ho han de fer els mateixos organismes oficials que la tramiten.


 


És important difondre la idea que el voluntariat, superat el temps de vida laboral condicionant, permet desenvolupar potencialitats amagades i emergents, diverses i encoratjadores, que poden permetre, d’una banda, la satisfacció personal, i de l’altra, l’acció voluntària en el marc de l’associacionisme.


 


Permet i estimula el reciclatge formatiu de la persona gran per assumir les noves funcions en les entitats a les quals es vincula. Aleshores en les persones es descobreixen possibilitats i recursos nous que de vegades són diferents als de l’anterior vida professional. Tot això desenvolupa la personalitat i és una via de preservació de la salut mental i física.


 


 


6. Sovint es parla de les persones grans com a grans consumidors de recursos (salut, serveis socials i pensions). Però la FATEC defensa també el seu paper rellevant en molts sectors...


 


És un objectiu general de la FATEC promoure accions per desenvolupar una imatge positiva de l’envelliment. No ens hem de referir a la vellesa de manera pejorativa. Hem d’aconseguir que es consideri com el que és: “una vida plena d’experiències i de saviesa”. I ens hem de revelar a ser considerats com una càrrega per a la societat i la família, i demostrar que podem fer moltes més coses, a més de les funcions de cuidadors dels nostres néts o de les persones dependents.


 


Perquè sigui quina sigui la nostra edat, les persones d’edat encara tenim molt a fer, a dir, a aportar, a experimentar i fins i tot a aprendre. Podem portar una vida activa, perquè està demostrat que mantenir-nos actius ens ajudarà a millorar la nostra salut: física, mental i social. Com diu el refrany, “home actiu, home viu”.


També ens preocupa, i molt, la discriminació que per edat patim les persones grans, el que es coneix com a “edatisme”, ja que la societat i les seves institucions tenen actituds discriminatòries vers les persones grans, i això es manifesta en accions o  en el llenguatge de les lleis, en les polítiques pràctiques o en la cultura. Es ben palès en el sistema legal, als mitjans de comunicació, en la prestació d'atenció a la salut i en l'economia, entre moltes altres àrees.


També és comú que les persones grans no estiguin adequadament representades en les enquestes o estudis. Molt sovint són considerats, en bloc, un sol rang d'edat homogènia (és a dir, 60 anys i més), o se les exclou més enllà d'una certa edat. Això genera la minimització en la informació que es presenta públicament sobre aquestes generacions. Crec que les persones grans s’haurien de subdividir en franges diferents en funció de la seva d’edat, i proposem fer-ho amb aquest rangs: de 60 a 65, de 65 a 70, de 70 a 80, i de més de 80. Les capacitats físiques i mentals d’una persona de 60 anys no són les mateixes que les d’una de 80. Per tant, crec que s’hauria de considerar l’aplicació d’un model diferencial, de resultes del qual tindríem unes conclusions més ajustades a la realitat.


 


7. Les pensions estan en risc?


 


Quan l’única font d’ingressos d’una persona gran són les seves pensions, és lògic que ens preocupem pel seu futur, i davant la situació i complexitat que mes a mes ens van transmetent des de tots els mitjans de comunicació i experts economistes, estem molt sensibilitats davant del fet que puguem entrar en una situació precària i  incerta.


 


Quan l’any 1995 es va promoure el Pacte de Toledo, amb la participació de tots els grups parlamentaris, les pensions estaven garantides, i més amb la posada en marxa del Fons de Reserva, l’any 2000 (la guardiola de les pensions), que consistia a acumular els recursos per si alguna vegada arribaven èpoques de crisi com l’actual, i d’aquesta manera poder garantir el pagament de les pensions. Ara bé, sabem que d’aquest fons s’ha gastat el 85%, i la pregunta que tots els pensionistes ens fem és: i quan s’acabi què passarà?


 


Cal recordar que en el cas de l'Estat espanyol les pensions provenen de la Seguretat Social, que disposa d’un fons gairebé independent dels pressupostos generals de l’Estat. Aquest fons s’alimenta en més d'un 88% de les cotitzacions que paguen els treballadors i treballadores del moment, és a dir, que les persones que ara treballen són les que paguen les pensions de les persones jubilades, i així successivament al llarg de les diverses generacions. Així doncs, es dedueix que com més persones treballin, i en condicions més dignes, hi haurà més cotitzacions i més elevades. 


     


Limitar en el futur el finançament de les pensions a les cotitzacions laborals, entenent això com un principi inamovible és, possiblement, conduir el sistema de pensions a la precarietat. Altres països ho inclouen en els pressupostos generals de l’Estat, la qual cosa permet pagar pensions dignes i suficients complementant-les en la mesura que sigui necessari.


 


Alhora, amb la tendència de la reforma dels plans de pensions a través d'un canvi gradual, s’ha deixat els estalvis de molta gent gran a mercè de les fluctuacions econòmiques, l'especulació en els mercats financers, la reducció de l'adequació dels seus ingressos en la vellesa, i la creació de "nous pobres". Per a la gent gran, unes pensions adequades i la garantia dels seus estalvis ha de ser l'objectiu fonamental per al futur. 


Molts dels qui es van jubilar amb una pensió adequada llisquen a poc a poc cap a la pobresa de resultes de la manca d'indexació de les pensions. L'erosió dels ingressos en la tercera edat augmenta amb el pas del temps i esdevé especialment problemàtic en edats molt avançades. Quan la dependència sorgeix, els béns i serveis necessaris per viure una vida digna són més cars. La protecció davant la pobresa i l’exclusió socials ha de ser reconegut com un dret fonamental.


 


8. Com s’hauria d’organitzar el moment de la jubilació? Quins canvis s’hi haurien d’introduir? 


 


Hem de sensibilitzar i conscienciar el sector de la gent gran que han d'assumir un nou paper, que ha de ser actiu, participatiu i, sobretot, productiu. No ens podem permetre que la nostra experiència, les nostres capacitats personals, fruit de la professió i la formació, la paciència i la capacitat de reflexió tranquil·la, la serenitat davant les urgències, etc., no sigui aprofitada pels nostres conciutadans, als quals hem de tornar part de tant com hem rebut durant la nostra vida.


 


Com deia al començament, l’objectiu de la FATEC és impulsar i animar que la gent gran participi en alguna de les moltes activitats que estem desplegant: tallers de prevenció de riscos, conjuntament amb Mossos d'Esquadra i les policies locals, tallers d'actualització de la conducció de vehicles per als més grans, xerrades sobre el bloc testamentari, programes d'exercici físic als casals i llars de jubilats, l'ús regular de les piscines, l’edició de llibres propis sobre exercici físic, el maltractament, el problema del dolor, les visites de valoració a les residències geriàtriques, els cursos de preparació per a la jubilació, la presència i intervenció en diverses emissores de ràdio i televisió en programes regulars com a productors i com a organitzadors, el diari digital setmanal i les dues webs corporatives, etc.


 


Aquestes activitats són exemples de com creiem que hem d’actualitzar el nostre rol davant la societat, i també ho fem en l’àmbit polític, i per a això estem en contacte regularment amb els partits polítics, amb el govern de Catalunya i el Parlament, el amb el govern espanyol, amb l'Imserso, i amb moltes institucions de la societat civil. Ho fem des la crítica, acompanyada de propostes estudiades de solució o millora, amb l'assessorament i l'ajuda a la redacció de les lleis, decrets i disposicions, etc. Això i tantes altres coses els més grans les podem fer per la via del voluntariat i de l'associacionisme.


 


D’altra banda, creiem que el model actual de casals tendeix a ser substituït per equipaments cívics més oberts i transversals. Les noves cohorts de persones que arriben a grans ja no accepten els centres actuals, ja que la majoria desitgen altres models, més adequats als seus projectes de vida com a jubilats, al seu nivell cultural, a les seves aficions, etc. i aspiren a una utilització dels recursos més com a usuaris que com a associats.


 


També és cert que els nous centres han d’acollir els usuaris actuals, normalment persones molt grans, vinculades de fa molt de temps a aquell espai i que allí ocupen el seu temps lliure, i on troben descans, oci actiu o passiu, activitats diverses adequades a la seva edat i gust, viatges, exercici físic, alguna formació i, sobretot, socialització i convivència amical.