Català Castellano

La diabetis mellitus és una malaltia que es pot presentar de diferents maneres. D'una banda, hi ha la diabetis tipus 1, que apareix fonamentalment en l’etapa infantil o juvenil i en la qual el pàncrees no produeix insulina; d'una altra, la varietat denominada tipus 2, d’aparició majoritària en etapes més tardanes de la vida –se centra sobretot en les persones grans– i que es caracteritza pel fet que hi ha una certa producció d’insulina, però l’acció d’aquesta hormona es troba dificultada o limitada. En tots dos casos, si bé per mecanismes diferents, es produeix un augment del sucre a la sang: és el que es coneix com un increment de la glicèmia o hiperglucèmia.


Així doncs, l’objectiu és establir un tractament adequat i amb les mesures oportunes per tal que el nivell de sucre a la sang es mantingui dins d’uns valors normalitzats. Aquest és el factor essencial per prevenir determinades conseqüències que pot tenir un control de la diabetis incorrecte durant un cert període de temps. Les repercussions podrien afectar diferents òrgans i sistemes del cos, com ara el cor i el sistema circulatori, el sistema nerviós, els ronyons i els ulls, per citar els casos més freqüents. Totes aquestes circumstàncies, que poden repercutir negativament sobre el nivell de salut i la qualitat de vida de les persones que pateixen la malaltia, es poden evitar amb un bon control de la malaltia. Es tracta, doncs, de seguir una sèrie de recomanacions i consells que permeten controlar adequadament el nivell de glicèmia i, en conseqüència, minimitzar els riscos que podrien comportar les diferents complicacions esmentades.


És imprescindible, en primer lloc, seguir les recomanacions que li hagin transmès els professionals sanitaris de referència i no saltar-se mai les visites i els controls programats. D’altra banda, és igualment important mantenir uns hàbits de vida saludables, especialment amb relació a l’alimentació, les vacunacions, la cura dels peus i de la pell, la higiene bucal, així com el descans necessari. No cal fer esment de la ineludible conveniència d’abstenir-se de fumar. Aquests serien, d’alguna manera, els recursos que la persona diabètica té a l’abast per «negociar» amb ell mateix la gestió adequada, o no, de la malaltia, sempre d’acord amb els consells i l’assessorament dels professionals que l’atenen. Així doncs, es pot dir que el nivell d’implicació del diabètic mateix amb la malaltia és un factor essencial per a l’èxit del tractament.


Finalment, cal recordar la importància de mantenir un cert nivell d’activitat física de forma regular i adaptada a les capacitats, les preferències i l’estat de salut de cada persona. Aquesta activitat física no vol dir que calgui fer necessàriament esport –benvingut sigui si es pot practicar!–; la intenció d’aquest consell és remarcar la necessitat de mantenir una vida activa, o, si es vol, una quotidianitat activa, és a dir, evitar bàsicament el sedentarisme com a norma i anar introduint activitats com caminar a l’hora de desplaçar-se, utilitzar la bicicleta, fer tasques de jardineria, jugar a la petanca, ballar, participar en passejades col·lectives, etc., atès que si aquestes activitats es combinen, els beneficis es multipliquen.


Dr. Jaume Serra. Agència de Salut Pública