Català Castellano

Amb l'edat, l'organisme es deteriora i, el que és més important, té menys capacitat per sobreposar-se a les dificultats o als esdeveniments que li depara la vida, siguin aquests d'origen físic, com passa després d'una intervenció quirúrgica, o psicològic, en el cas, per exemple, de la pèrdua d'un ésser estimat. En aquests casos diem que la persona, tot i que estigui sana, és fràgil, perquè el risc d'emmalaltir o de quedar incapacitada augmenta davant d'una circumstància adversa.


Entre els factors que influeixen positivament en la salut i ens protegeixen enfront de les adversitats a qualsevol edat, i també en la vellesa, hi ha les relacions socials i les xarxes socials. Segons la teoria de l’aferrament o de l’apego (Bowlby, 1969), les xarxes socials, de les quals formen part la família, els amics o la comunitat, no sols ens proporcionen recursos materials o d'informació, sinó que ens proveeixen d'amor, seguretat, cura, simpatia, comprensió, reconeixement o afecte. L'afecte segur promou la percepció de seguretat i d'autoestima, que finalment són la base des de la qual l'individu estableix relacions afectives, segures i duradores en la vida adulta, fonamentals per a la salut. Per aquest motiu és important no sols la quantitat de persones amb les quals mantenim una relació, sinó també la qualitat d'aquestes relacions. És a dir, és important comptar amb alguna persona amb la qual, de manera especial, puguem intercanviar sentiments i confidències, algú en qui poder confiar i que ens aporti suport emocional.


I, finalment, en les relacions socials és tan important rebre com donar. Per això és important sentir-se útil als altres. En aquest sentit, les persones grans han assumit un paper important durant la crisi, prestant ajuda econòmica o suport alimentari als seus fills, o acollint-ne algun a casa, a més d'oferir la tasca quotidiana que representa col·laborar en la cura dels néts. Per tot això és important que la família, i en general tota la societat, reconegui el paper de la gent gran en el manteniment de la cohesió social.


A més del seu paper en el context familiar, els més grans també són un exemple de compromís social amb la comunitat en la mesura que comparteixen el seu oci amb els amics, atenen compromisos socials, o exerceixen rols socials participant activament en activitats de voluntariat o en grups recreatius o lúdics. Així, aprofitant les oportunitats de participació, les xarxes socials es reforcen i prenen significat, proporcionant un sentit de valor, pertinença, identitat i afecció. És per això que la participació social es relaciona amb una millor qualitat de vida.


Actualment es posa èmfasi en donar suport social a la gent gran, perquè amb l'edat s'experimenta un afebliment de les xarxes socials, que s'explica també per la pèrdua de la parella, dels amics i companys. La solitud és, per tant, un dels factors relacionats amb la fragilitat i la dependència. Segons la teoria de la selectivitat socioemocional (Carstensen, 1991), encara que el nombre dels vincles socials registrats disminueixen amb el temps, la quantitat de suport emocional i instrumental augmenta. Les persones grans no perden el suport social a mesura que envelleixen. Així, tot i que la família ha estat sempre el suport informal més important per a la majoria de la gent gran, els investigadors han observat que el suport de persones que no són familiars, i en particular dels amics i veïns, augmenta de manera significativa a mesura que les persones envelleixen. Això s'ha explicat pels canvis en les xarxes socials i, en particular, pels canvis en la disponibilitat de suport familiar. La dispersió geogràfica de les famílies i el retard de la paternitat, que coincideix amb el període en què les persones grans necessiten ajuda, origina una menor disponibilitat de les famílies per tenir cura dels seus grans.


Però com influeixen les relacions socials en la salut? Incideixen sobre diferents aspectes que tenen a veure amb l'adopció de certs comportaments poc saludables, com més consum de tabac i alcohol, empitjorament de la dieta, manca d'exercici físic o poc compliment del tractament, totes elles conductes que, al seu torn, estan relacionades amb l'aparició de malalties. I és que és d'agrair que les persones del nostre entorn ens ajudin a perseverar, reforçant els nostres èxits quan volem seguir una dieta o deixar de fumar. D'altra banda, aquest suport també influeix sobre els estats psicològics o cognitius: l'autoestima, la sensació de benestar, la depressió o la capacitat d'adaptació. En aquest sentit, i si tenim en compte que la fragilitat es defineix com una capacitat reduïda de l'organisme per fer front a l'estrès, el suport social, segons Cohen (1995), actuaria com un amortidor de l'estrès físic i psicològic, ja que ens proporciona recursos psicològics i materials necessaris per lluitar contra l'estrès.


Finalment, i atès que els recursos formals són limitats, cal col·laborar amb els cuidadors informals quan la persona gran es torna fràgil o perd la salut. A través de les xarxes familiars, els adults grans del nostre entorn poden trobar resposta, en situacions de crisi, a una certa dependència material i a una significativa necessitat de cura. Per afrontar els canvis socials, s'han de planificar activitats preventives que incorporin els familiars a les cures, de tal manera que es faciliti el trànsit de la salut a la malaltia i es previnguin situacions de fragilitat i dependència. Caldrà planificar les cures conjuntament, facilitant el descans del cuidador i prevenint la claudicació, aspecte que es troba associat als maltractaments i als efectes negatius de les relacions socials, sobre els quals s'haurà de continuar investigant.


Carmen Nuin Orrio (RN, MSN, PhD)


Departament d'Infermeria i Fisioteràpia


Universitat de Lleida