Català Castellano

El sòl pelvià està format per tota la musculatura, teixit connectiu i nervis que omplen la cavitat pelviana i donen suport a les vísceres, tanquen els esfínters i intervenen en el canal de part.


Aquest conjunt d’elements forma una unitat anatomicofuncional on tots els elements han d’estar interrelacionats, de manera que quan hi ha un esforç sobtat ‒per exemple, un augment de la pressió intraabdominal com ara la tos‒, cal una contracció reflexa de les fibres musculars de l’abdomen i el sòl pelvià, que produeixen un efecte esmorteïdor i protector.


En l’evolució de la dona, el pas de la posició quadrúpeda a la bípeda ha suposat unes modificacions anatòmiques que han provocat canvis en la pelvis i també en les disposicions viscerals. Aquesta situació ha posat de manifest que cal reforçar els músculs del sòl pelvià per tal de compensar les forces de la gravetat i l’augment de la pressió intraabdominal que es poden donar en diferents moments i etapes de la vida de la dona, com poden ser el part, la pràctica d’esport o el restrenyiment, entre d’altres.


La mala gestió d’aquests esforços pot causar lesions en el sòl pelvià que poden derivar en patologia o disfunció. Les patologies més habituals solen ser la incontinència d’orina, fecal o de gasos, el prolapse (descens d’òrgans), la disfunció sexual i el dolor, entre d’altres.


Els factors de risc de lesió del sòl pelvià més freqüents són l’embaràs i el part, les intervencions quirúrgiques abdominals i/o perineals, l’obesitat, la tos crònica, el restrenyiment, les intervencions quirúrgiques abdominals, els esports d’impacte, la menopausa i les males postures.


La funció i la salut del sòl pelvià són un component important en la prevenció de les disfuncions i la qualitat de vida de les persones.


 


Ens centrarem en la incontinència d’orina, que, segons la International Continence Society (ICS), és la pèrdua involuntària d’orina objectivament demostrable, tant si és un doll com una gota, que origina un problema social o higiènic. És una disfunció que tant es pot presentar en persones sanes com pot estar associada a diverses malalties, i que pot respondre a etiologies diverses, però que, en molts casos, té una bona resolució si es consulta un/una fisioterapeuta expert/a en sòl pelvià.


Diversos estudis epidemiològics sobre la prevalença de la incontinència d’orina en la població demostren que és un problema més freqüent en la dona que en l’home. També demostren que la seva incidència augmenta amb l’edat i afecta la qualitat de vida, atès que limita l’autonomia i té repercussions en l’autoestima i la vida social i esportiva. Hem de remarcar que el fet que sigui freqüent patir incontinència no vol dir en cap cas que sigui normal. En condicions normals, el nostre sòl pelvià hauria de ser capaç de suportar els augments de pressió intraabdominals i assegurar la continència.


Segons l’ICS, podem classificar la incontinència urinària en tres tipus: la d’esforç, la d’urgència i la mixta. La incontinència urinària d’esforç es defineix com la pèrdua involuntària d’orina associada a un esforç físic que crea un augment en la pressió intraabdominal (estossegar, esternudar, riure…).


Els possibles tractaments per a la incontinència urinària d’esforç són la rehabilitació del sòl pelvià i la cirurgia correctora. Els exercicis de rehabilitació van encaminats a millorar la força, el to muscular, de l’abdomen i el perineu, així com la coordinació en la contracció de la musculatura del sòl pelvià.


En cas de patir d’incontinència urinària o qualsevol de les patologies esmentades, és convenient consultar amb un/una fisioterapeuta especialitzat/ada, per tal que en faci una valoració i pugui pautar un tractament personalitzat.


 


Pat Vidal


Fisioterapeuta