Català Castellano

És habitual que, a mesura que ens fem grans, pensem cada cop més que patirem tot un seguit de patologies i malalties que associem a l’edat. I, potser, l’artrosi és la reina del ball, aquella que tothom, en certa manera, patim.


La Fundació Espanyola de Reumatologia xifra en un 10% el total de la població del país que pateix artrosi; la pateixen més dones que homes; afecta sobretot genolls, mans i columna; i la meitat de la població adulta de més de 50 anys mostra signes radiològics compatibles amb l’artrosi. I, atenció, insisteix molt que l’artrosi no és un patologia exclusiva de la vellesa: pot aparèixer a qualsevol edat.


Aquestes dades, siguem sincers, fan posar els pèls de punta: “Tinc 60 anys, em molesta el genoll…, segur que tinc artrosi!”. Però, calma: el fet que en mostris signes radiològics no vol dir necessàriament que tinguis símptomes de patir artrosi; i tenir-ne símptomes no vol dir patir artrosi.


Per tant, abans que res, cal que un metge faci una bona valoració per tal de definir ben bé que ens està passant.


Si arran de la valoració mèdica resulta que patim artrosi, també ens ho hem de prendre amb molta calma. Hi ha solucions per frenar-ne la progressió i, sobretot, la simptomatologia, més enllà dels medicaments.


Però què és concretament l’artrosi?


Sovint l’artrosi es coneix com la malaltia que desgasta els ossos. I, certament, n’hi ha, de desgast, concretament en el cartílag que recobreix la superfície dels extrems dels ossos que formen part d’una articulació.


Sabem que una articulació, com ara el genoll, és la unió de dos ossos que permet que hi hagi un moviment entre aquests ossos. Per tal que el moviment sigui harmònic i flexible i que els ossos no freguin l’un amb l’altre, hi ha el cartílag, una mena de coixinet per facilitar el moviment.


Quan es pateix artrosi, aquest coixinet es desgasta, i això va provocant una inestabilitat, una alteració dins l’articulació que, amb el pas del temps, va creant també una deformitat en els ossos (anomenada osteòfit), acompanyada d’aparició de dolor, limitació en el moviment, debilitat muscular i episodis d’inflamació.


I aleshores, què puc fer-hi?


A banda d’obtenir una bona valoració mèdica amb la seva pauta corresponent, tenim moltes opcions per combatre la simptomatologia de l’artrosi, que passen per l’equilibri necessari entre el repòs i l’activitat.


El signe més general de l’artrosi és el dolor; i, quan hi ha dolor, tots tenim la tendència d’aturar-nos, de cercar el repòs, i més si, com passa en aquesta patologia, el dolor el produeix el moviment.


Hem de tenir clar que el repòs, encara que ajuda a calmar el dolor en aquell moment, no ajuda gens al fet que no aparegui en el futur. És a dir: com menys em mogui més dolor tindré quan vulgui moure’m i entraré en un cercle viciós difícil de trencar.


Com hem explicat, una articulació que pateix és una articulació inestable i que, per tant, té un desequilibri muscular. No podem fer res amb el desgast de l’articulació, però sí amb els músculs que la mouen.


Com més forts i preparats estiguin aquests músculs, més estable serà l’articulació i, per tant, menys dolor tindrem. No obstant això, sabem que si sobrepassem els límits i sobrecarreguem de feina l’articulació apareixerà el dolor.


El que hem de fer és activar la part de la musculatura de l’articulació debilitada amb l’artrosi, seguint una pauta d’exercicis terapèutics, amb una progressió adequada i sempre adaptada a la persona i a l’articulació afectada.


La clau, doncs, és trobar l’equilibri entre el repòs i l’activitat, entre fer i deixar descansar. Sovint, després d’estar un temps en repòs, amb l’articulació immòbil, és molt recomanable fer petits moviments sense càrrega, sense pes, sense posar-nos dempeus, per tal de fer un petit “escalfament” que prepari l’articulació per al canvi de situació.


Quan parlem d’activitat ens referim a un exercici que requereixi un esforç però que no faci patir excessivament l’articulació. Per exemple: caminar és un bon hàbit i una bona activitat, i, si patim artrosi de genoll, és millor evitar terrenys irregulars, abruptes, per tal de no forçar gaire l’articulació.


La combinació amb exercicis dins de l’aigua pot ser una bona pauta per tal de poder fer moviments sense sobrecarregar l’articulació. Això és molt recomanable en persones sedentàries, poc actives, amb sobrepès que vulguin començar a fer exercici.


El control del pes és bàsic per a les persones que pateixen artrosi, ja que aquesta patologia apareix, principalment, en articulacions que aguanten molta càrrega, com ara els genolls, els malucs o la columna lumbar. Un bon control de pes facilita que ens puguem moure sense fer patir en excés les nostres articulacions.


A l’hora de descansar, també hem de tenir en compte la posició de les nostres articulacions afectades, de manera que no mantinguem postures incòmodes, en què l’articulació estigui forçada, sinó que hem d’intentar al màxim que estigui en el que diem una posició neutra, és a dir, aquella posició en què l’articulació no pateix perquè està en equilibri.


Podem utilitzar diversos estris per procurar aquest repòs, com ara coixins o fèrules de repòs, sempre sota la supervisió o la prescripció d’un fisioterapeuta, per tal de poder adaptar el material a l’articulació afectada.


Majoritàriament, la calor és el que millor funciona en les persones que pateixen artrosi, sobretot la calor humida abans de començar a moure’s per preparar l’articulació. Tot i així, cal considerar que si patim un procés inflamatori és molt recomanable l’ús del fred, en aplicacions de pocs minuts, amb moltes repeticions al dia i durant un màxim de tres dies.


I, per acabar, tinguem en compte que no hem de comparar-nos amb altres persones que pateixin artrosi, perquè no hi ha dues artrosis iguals en el món, atès que les persones no som iguals entre nosaltres. Per tant, allò que li pot anar bé a algú, pot ser que no funcioni en una altra persona.


Així doncs, és bàsica la visita a un fisioterapeuta col·legiat que, després de la valoració oportuna, pugui oferir-nos un ventall de possibilitats de tractament ajustat a les nostres expectatives.


Davant l’artrosi, tenim un camí per recórrer. No ens hem d’aturar!


 


Gabriel Liesa
Fisioterapeuta de l'àmbit de la gent gran