Català Castellano

Malalties respiratòries en les persones grans


Dr. Antoni Salvà


Fundació Salut i Envelliment


 En primer lloc, cal dir que no hi ha malalties respiratòries que siguin exclusivament presents en les persones grans ni que tinguin característiques absolutament diferents quan les pateixen una persona gran o un adult jove. El que és important, i marca les diferencies, és com pot respondre-hi l’organisme d’una persona gran i, per tant, les conseqüències que pot tenir per a cada persona. I això, en bona part, depèn de la capacitat de reserva que cadascú tingui.


D’acord amb les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA), el 17 % de les persones de 65 anys o més pateix una d’aquestes malalties cròniques d’origen respiratori: bronquitis crònica, asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica o emfisema. D’altra banda, les infeccions respiratòries agudes (pneumònia, bronquitis aguda, refredat) són molt freqüents i poden arribar a ser la causa del 25 % de totes les consultes mèdiques en aquest col·lectiu, sobretot en els períodes hivernals.


La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una de les causes més freqüents d’atenció mèdica, especialment en urgències, per les aguditzacions que es pateixen durant la seva evolució. Es calcula que el 9,2% de la població de més de 40 anys pateix la malaltia. Es produeix perquè els bronquis s’inflamen i es destrueixen els envans dels alvèols, que és on es produeix l’intercanvi de gasos entre el medi exterior i l’interior de l’organisme, és a dir, és on l’oxigen passa a la sang i s’elimina el diòxid de carboni.


Hi ha dos tipus principals de malaltia pulmonar obstructiva crònica: la bronquitis crònica, que es defineix per una tos prolongada amb moc, i l’emfisema, que es caracteritza per la destrucció dels pulmons amb el temps.


La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. La inhalació del fum produeix la inflamació dels bronquis i la destrucció dels envans alveolars. El fum de l’ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.


El resultat és una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en un ofec en fer les activitats quotidianes de la vida.


El símptoma més freqüent és la tos (a la qual, en molts casos, no es dona importància i se l’anomena «tos del fumador»). La tos s’acompanya de producció d’esput, més o menys blanquinós, però que pot augmentar de volum i canviar de color quan es produeixen aguditzacions de la simptomatologia, que solen coincidir amb infeccions respiratòries. En les fases més avançades, els malalts experimenten ofec quan fan activitat física o qualsevol esforç. De vegades, aquest ofec fa que les persones no facin activitat física i, en no fer-ne, perdin forma física, de manera que l’ofec es presenta amb activitats cada cop més simples.


El diagnòstic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica el fa el metge o la metgessa tenint en compte dos aspectes clau: una història clínica plausible i la presència d’una obstrucció en el flux aeri en una espirometria. Alguns casos requereixen proves més complexes i, de vegades, cal mesurar directament la quantitat d’oxigen que hi ha a la sang mitjançant una extracció de sang arterial (és el que s’anomena una «gasometria arterial»).


És una malaltia que es pot prevenir i tractar, però és crònica; per tant, no té un tractament curatiu. No hi ha cap manera de recuperar allò que s’ha perdut, però es pot optimitzar el que encara es té.


L’element clau del tractament és deixar de fumar. Els fàrmacs ajuden a millorar els símptomes de la malaltia i la qualitat de vida, a mantenir la funció pulmonar i a reduir el nombre d’aguditzacions. Els més utilitzats són els broncodilatadors, els anticolinèrgics i els corticoides inhalats (esprais). Cal fer-los servir adequadament: requereixen un entrenament bàsic per aconseguir els efectes terapèutics esperats.  


Als malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, se’ls recomana que es vacunin contra la grip i contra el pneumococ.


 


L’asma bronquial


Sol començar en edats més joves i sovint s’inicia en nens. És molt poc freqüent que comenci en persones grans. En l’asma hi ha una inflamació dels bronquis que els estreny o els obstrueix i que hi dificulta el pas de l’aire. Els símptomes es presenten recurrentment, i els més importants són ofec, xiulets o sibilacions, i també una sensació d’opressió al pit i tos, especialment durant la nit o a primera hora del matí.


L’asma que apareix en els nens, moltes vegades veu disminuir els seus símptomes amb el pas del temps. Els factors més importants que poden desencadenar la malaltia són les infeccions respiratòries víriques, els àcars de la pols domèstica, els pòl·lens, els animals domèstics, els fongs de la humitat, el fum del tabac, els irritants com els insecticides o les pintures, etc. Algunes vegades, les crisis es desencadenen després de fer exercici físic. També poden agreujar l’asma algunes malalties com la sinusitis crònica o el reflux gastroesofàgic i alguns medicaments com els blocadors beta o els antiinflamatoris.


Per fer el diagnòstic, el metge es basa en els símptomes i en algunes proves com l’espirometria, que permet demostrar que hi ha una obstrucció als bronquis que es reversible. De vegades, també es fan proves d’al·lèrgia i anàlisis de sang.


Per al tractament de l’asma es recomana promoure ambients saludables, per tal de minimitzar les causes que poden desencadenar l’empitjorament de la malaltia. Cal evitar els factors desencadenants i també el tabac. Les persones amb asma s’han de vacunar de la grip. El metge els receptarà medicaments broncodilatadors, que s’administren amb esprais de manera inhalada, i antiinflamatoris (sobretot corticoides), que, habitualment, s’administren de la mateixa manera que els anteriors.






 [stc1]


La frase està incompleta.