Català Castellano

Què és el dolor?


 


L’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP) defineix el dolor com «una experiència sensorial o emocional desagradable associada a un dany real o potencial en un teixit, o descrit en termes del mal esmentat».


El dolor és una experiència sensorial i emocional complexa, multidimensional, que abraça percepcions, emocions i comportaments en resposta al dolor mateix.


Entre un 50% i un 80% de la població de més de 65 anys pateix dolor.


Definim el dolor crònic com aquell amb una durada superior a entre tres i sis mesos des que hi apareix, o que s’estén més enllà del període de curació d’una lesió tissular, o que està associat a una condició mèdica crònica.


La prevalença del dolor crònic en la població de més de 65 anys oscil·la entre el 25% i el 76% en la comunitat i augmenta fins al 93% en la població institucionalitzada en residència.


 


 


Valoració del dolor


 


1. Causa


És imprescindible conèixer l’origen del dolor per tal de poder fer-hi una aproximació terapèutica correcta: «Per tractar cal diagnosticar». Si ens enfrontem a un dolor nou, que no ha estat avaluat per un professional mèdic prèviament, la primera cosa que hem de fer és acudir al nostre professional mèdic de referència per consultar-li.


 


2. Localització i irradiació


És important distingir si es tracta d’un dolor ben localitzat («amb la punta del dit») o si, per contra, es tracta d’un dolor difús («amb el palmell de la mà»).


Igualment, és important observar si el dolor roman a la localització original o si s’irradia d’alguna manera concreta a zones pròximes.


 


3. Característiques


En funció de les seves característiques, a grans trets, es poden distingir tres tipus de dolor:


 


3.1. Dolor somàtic: es tracta d’un dolor ben localitzat («amb la punta del dit») i difícilment irradiat, de característiques mecàniques (empitjora amb el moviment), que normalment està relacionat amb un dany tissular concret en l’aparell locomotor (músculs, ossos, articulacions). És el dolor de quan ens donem un cop o el que s’associa a l’artrosi.


 


3.2. Dolor visceral: es tracta d’un dolor mal localitzat («amb el palmell de la mà»), que es pot irradiar a zones pròximes i que pot aparèixer en forma de punxada, cremor o recargolament (si afecta una víscera buida). És el dolor que apareix quan hi ha una infecció d’orina.


 


3.3. Dolor neuropàtic: es tracta d’un dolor mal localitzat («amb el palmell de la mà»), molt sovint irradiat i que apareix en forma de punxada, fuetada elèctrica, cremor… És el dolor que apareix quan hi ha un herpes cutani.


 


4. Intensitat


El dolor és un símptoma, i això significa que la forma de mesurar-ne la intensitat és subjectiva, depèn totalment de la percepció de la persona que el pateix.


L’escala més validada i utilitzada en la valoració de la intensitat és l’escala visual analògica (EVA), que valora numèricament el dolor del 0 al 10, en què el 0 representa la intensitat mínima i el 10 representa la intensitat màxima percebuda. Així doncs, classifiquem el dolor com:


 


– Lleu: valors EVA del 0 al 2.


– Moderat: valors EVA del 3 al 7.


– Intens: valors EVA del 8 al 10.


 


5. Impacte


El dolor té un impacte físic clar que es tradueix en una afectació de la funcionalitat del pacient (amb dolor podem fer menys coses), fet que comporta un impacte emocional d’una intensitat variable que, al seu torn, pot suposar una variació de les necessitats socials de la persona i pot afectar-ne la qualitat de vida.


És a dir: el dolor no s’ha de mesurar únicament de manera física, sinó que cal tenir-hi en compte totes les implicacions biopsicosocials (físiques, psicològiques, sociofamiliars) que es derivin d’un mal control del dolor.


 


 


Recomanacions


 


1. Es recomana consultar el professional mèdic de referència davant qualsevol d’aquestes situacions:


– Dolor agut d’una intensitat EVA superior a 3 punts que no hagi estat associat prèviament a cap diagnòstic.


– Dolor agut de característiques neuropàtiques, amb independència de quina en sigui la intensitat.


– Dolor crònic que hagi pujat 3 punts o més en l’escala de valoració EVA durant la darrera setmana.


– Dolor associat a senyals d’alerta d’un procés crònic intercurrent, que generi un malestar general en el pacient o que estigui associat a altres símptomes: febre, diarrea, tos, expectoració, cansament, falta d’aire…


 


2. Davant de qualsevol dolor de nova aparició i d’intensitat moderada a intensa, es recomana establir-ne la causa per tal de poder fer un tractament correcte. Es recomana no automedicar-se i consultar amb el metge de referència.


 


3. L’objectiu del tractament de qualsevol dolor és arribar a uns valors EVA d’entre 0 i 2 punts (dolor lleu), sempre que això sigui possible. No cal conviure amb el dolor, hi ha moltes eines per fer-ne un diagnòstic correcte i començar-hi un tractament adequat.


 


4. Cal fer un abordatge biopsicosocial del dolor per les implicacions funcionals, psicològiques i sociofamiliars que s’associen al dolor crònic.