Català Castellano

Què destacaries de qui ets i de la teva trajectòria?


 


Sóc una dona vella, potser no prou conscient de tenir 83 anys; és una cosa que sovint em sorprèn.


El més importat és que sóc mare de set fills i àvia de disset néts. Als 21 anys vaig deixar a mitges una carrera universitària, em vaig casar i, escoltant els cants de sirena de «la mística de la feminitat», vaig centrar-me a desenvolupar juntament amb el meu marit, company de la meva vida, una llar amb caliu d’amor, cultura i consciència social.


Des dels 53 anys sóc treballadora social i, posteriorment, màster en planificació, gestió i avaluació de serveis socials. Vaig desenvolupar el meu treball professional organitzant voluntariat amb i per les persones grans i en la direcció de serveis residencials. Em vaig jubilar laboralment, però continuo treballant de forma voluntària en el mateix àmbit. Sóc una lluitadora pel respecte als drets de les persones grans, en especial els de les persones grans amb dependència.


 


Una vida laboral de treballadora social… què t’ha aportat en la teva tasca dels últims anys de defensa de les persones grans?


 


En la meva vida laboral vaig tenir moltes ocasions de conèixer casos en què aquests drets no eren respectats, i vaig lluitar perquè fossin respectats. Drets que no són diferents dels que la Declaració Universal dels Drets Humans ens reconeix a tots els humans pel fet de ser-ho i que no perdem quan  anem envellint. Malgrat aquest fet, a les persones grans no se’ls respecten en moltes ocasions. A vegades, no en són conscients ni la persona que no els respecta ni qui en rep les conseqüències.


Aquesta experiència viscuda, i que continuo vivint, m’aporta la força per seguir lluitant en aquesta defensa.


 


Ajuda’ns a fer-nos una idea de les associacions i consells en què estàs implicada i de la tasca que desenvolupen. Què destacaries del que hi has aportat? Què t’ha aportat personalment la teva activa participació?


 


He estat membre de la Comisión Permanente del Consejo Estatal de Personas Mayores en representació del Consell de Gent Gran de Catalunya. Hi vaig renunciar perquè crec que des de l‘IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) se’n sentien les opinions, però no n’eren respectades.


Sóc membre de la Comissió Executiva del Consell de Gent Gran de Catalunya i de la Comissió Permanent del Consell Assessor de Gent Gran de Barcelona. Sóc membre de l’Older Women’s Network, Europe. Tots aquests consells i associacions treballen per fer patent als governs de tots els àmbits la situació de les persones grans en temes de salut, pensions i, sobretot, drets. A l’Ajuntament de Barcelona, el Consell participa en la redacció dels plans de treball. El problema és que en el cas dels consells el president és sempre el ministre, conseller o regidor corresponent.


Sóc membre de la Junta Directiva de FATEC, la federació d’associacions de gent gran de Catalunya. Aquesta associació fa sentir la veu de la gent gran en diferents àmbits i desenvolupa projectes, serveis i cursos, i participa en estudis. I sóc responsable tècnica del projecte «La residència a la qual m’agradaria anar a viure» i de la coalició catalana del projecte europeu WeDO  «Marc europeu de qualitat dels serveis d’atenció a llarg termini».


Com a membre de FATEC participo en el grup de treball de drets de les persones grans d’AGE Platform Europe.


 


Crec que hi he aportat el convenciment ferm que les persones grans continuem sent ciutadans de ple dret, i he estat capaç de transmetre-ho, perquè només convencem d’allò que estem realment convençuts.


 


Personalment, m’ha donat la satisfacció d’aportar un gra de sorra, molt petit, a la defensa dels drets i que, encara que en el procés d’envelliment pugui perdre moltes facultats, incloses les mentals, continuaré podent desenvolupar un envelliment actiu, perquè hi ha molts professionals que tenen clar que ho podem fer sempre que hi participem expressant els nostres desitjos, encara que sigui de forma no verbal, i aquests ens siguin respectats.


 


 


A més, àvia de molts néts. Què en destaques, de la teva experiència d’àvia?


 


És molt satisfactòria i enriquidora. La relació amb els meus nets, que tenen de 34 a 9 anys, em permet conèixer i valorar la societat en què visc, tant diferent de la de la meva joventut; i no creure mai allò que «qualsevol temps passat va ser millor».


 


Com veus i vius l’envelliment envellint?


 


Com una etapa de la vida en què valores molt el present i en què intentes viure amb la màxima plenitud possible.


 


Què hem d’aprendre les persones que treballem amb i per a les persones grans?


 


Crec que els professionals han d’aprendre a treballar en una atenció centrada en la persona i que respecti la seva dignitat i els seus drets, entre els quals el dret a participar en la programació de la seva cura. Per sort, ja hi ha molts professionals que treballen així i per difondre aquesta forma de fer.