Català Castellano

«Quan cuides, dónes el millor de tu a algú que ho necessita»


1)      Explica’ns alguna cosa sobre tu: qui ets, a què et dediques, etc.


Em dic Merche, tinc 36 anys, em dedico a la recerca biomèdica, i sóc familiar d’una persona dependent des de l’any 2009.


2)      Quina és la teva experiència com a cuidadora?


Doncs, ja fa més de 7 anys que faig de cuidadora de la meva mare. En diferents graus, perquè no és el mateix el moment del diagnòstic que el moment actual. De fet, el principal cuidador ha estat el meu pare, però la meva germana i jo hi hem estat molt implicades. Jo, fins fa ben poc, tot i tenir el meu propi pis, vivia a casa dels meus pares.


3)      Com us organitzàveu entre vosaltres?


Al principi, la meva mare no necessitava ningú. Podia sortir sola, etc. I quan vam veure que ja no podia estar sola, fa uns 4 anys, vam posar una persona cuidadora als matins, perquè el meu pare pogués estar una mica més alliberat. I les tardes ens les repartíem entre la meva germana i jo.


4)      Com et fa sentir el fet de ser cuidadora?


Doncs, el sentiment és una barreja d’emocions, i està en funció del teu estat d’ànim i de com t’ha anat el dia. Penso que he tingut i que cal tenir molta paciència, perquè hi ha dies que sents ràbia, i dies que sents resignació… Bé, la resignació la tens sempre, sempre. Una vegada que t’ha tocat viure això, et resignes a veure-ho així, i jo ho he acceptat. També he acceptat el paper de cuidadora, i no ho he fet per obligació sinó com una responsabilitat interna. D’altra banda, et sents limitada en molts sentits, amb falta de llibertat… Has de renunciar a temps lliure, a fer activitats, viatges, a passar un temps fora de casa… i cada cop la limitació de temps es va fent més gran. Aquesta llibertat la vas perdent a mesura que la malaltia avança i la dependència augmenta.


5)      Què és el més difícil de ser cuidadora per a tu?


Tenir la situació des d’un punt de vista psicològic, emocional, i mantenir-te forta sabent el que t’espera, perquè encara que el pacient no en sigui conscient, tu sí que n’ets, de conscient. La impotència de no poder frenar allò i saber el que vindrà… això és molt dur. Desmuntar-te és molt fàcil.


6)      Amb quins suports comptàveu?


La veritat és que no ens hem mogut gaire per trobar ajuda externa. Jo he anat a algunes conferències, xerrades de grup per informar-me, o he fet algun curs d’atenció a persones dependents. I l’assistència social sempre ens ha donat suport, però mai hem anat a centres de dia, o a altres institucions similars. Econòmicament, hem comptat amb l’ajuda de la dependència que ens pertocava, però que no cobreix la despesa que la malaltia representa. A vegades estàs tan ficada en la situació i et costa tant afrontar-la, que costa fer el pas de buscar ajuda externa. Perquè quan expliques la situació, de fet l’estàs afrontant, i costa parlar del tema, i a vegades si surts de casa i te n’oblides, doncs pateixes una mica menys. Al final, suposo que intentes desvincular-te i defugir-ho una mica. Però a vegades sí que és cert que necessites ajuda. Jo mai he parlat amb un psicòleg, però reconec que potser m’hauria anat bé.


7)      Què és el que valores com a més positiu del fet de cuidar?


Doncs, crec que és un enriquiment personal, una satisfacció i una superació pròpia... Sí, et superes a tu mateix quant a paciència, i dónes el millor de tu a algú que ho necessita. Treus moltes coses bones de tu mateix. Es potencien les qualitats bones d’una persona. Estic orgullosa del sacrifici de temps que he fet.


8)      Per finalitzar: quin missatge t’agradaria adreçar a les persones que cuiden?


Que siguin fortes, i que tinguin en segon pla una activitat que les alliberi una estona del problema i que no hi siguin sempre al cent per cent, que la situació no es faci amo i senyor de la seva vida, que tinguin alguna via d’escapament. I si un dia vas a sopar, tens una tristesa interior que no se te’n va mai, però, d’altra banda, el dia següent entens que has desconnectat i et tornes a veure amb ganes d’estar positiu i alegre, i t’adones que com més bé estiguis tu internament, millor faràs la teva tasca de cuidadora.


 


Entrevista feta per: Sergi Blancafort Alias, Fundació Salut i Envelliment