Català Castellano

Vostè és presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya. Quin paper fan els dietistes-nutricionistes en el sistema sanitari o social a Catalunya?


El dietista-nutricionista és un professional amb titulació universitària, especialitzat en l’alimentació de les persones per a la cura de la seva salut (acció preventiva) i per contribuir al tractament de les malalties a través de les dietes adequades.


Som una professió compromesa amb la salut pública, complim una funció essencial en l’atenció primària per prevenir malalties de la població i evitar molts dels costos que se’n deriven per a l’Administració pública.


 


I en l’atenció a les persones grans?


Actualment, el nostre és el país més envellit d’Europa, i les previsions per als propers anys diuen que ha de ser també el més envellit del món, superant el Japó. Per això, és prioritari planificar polítiques sanitàries adequades que responguin al creixent envelliment i que ajudin a millorar la sostenibilitat del sistema sanitari del nostre entorn.


És necessari i urgent incorporar els dietistes-nutricionistes a l’àmbit de l’atenció primària, per tal de reduir despeses sanitàries importants en medicaments i en estades i ingressos hospitalaris. Tenim dades molt significatives que avalen aquesta afirmació. Però no es tracta només de la desnutrició, sinó que l’obesitat contribueix també a diverses malalties associades com ara la hipertensió, la diabetis i la dislipèmia. Tres malalties que són responsables de les principals despeses sanitàries en fàrmacs a Catalunya, i són malalties que es poden prevenir i tractar mitjançant un abordatge dieteticonutricional.


 


Quins són els principals problemes que tenen les persones grans des del punt de vista nutricional?


La desnutrició és un problema generalitzat en tots els nivells de l’atenció sanitària, des de l’atenció primària a l’especialitzada i amb una gran incidència en centres d’atenció geriàtrica, que afecta la gent gran i els malalts crònics.


Però, actualment, també hi ha un percentatge alt de gent gran amb malnutrició, tant per desnutrició com per obesitat. Tot això se suma als problemes de sarcopènia i fragilitat, que es poden prevenir i millorar amb una alimentació saludable.


 


Com mengen les persones grans a Catalunya? Segueixen un patró d’alimentació mediterrània?


Podem dir que, tot i que l’adherència d’aquest patró de dieta mediterrània cada vegada s’està allunyant més de la població més jove, encara és seguit per la gent gran. Les últimes dades de l’enquesta ESCA 2017 mostren que el 73,9% de la gent de 65 a 74 anys i el 71,9% de la gent de més de 65 anys segueixen una dieta mediterrània, mentre que la població de 15 a 44 anys la segueix en un 53,7%.


 


Quina importància té l’alimentació per a la salut de les persones grans? I per aconseguir un envelliment saludable?


Aconseguir un envelliment saludable depèn de molts factors: alguns no els podem canviar, com ara la genètica que hem heretat dels nostres pares, la nostra edat o el nostre sexe, però bona part de la forma com ens fem grans depèn de les decisions que prenem cada dia. Algunes decisions que ens poden ajudar a gaudir d’una salut i una qualitat de vida millors a mesura que anem complint anys són, per exemple, ser físicament actius, reduir les activitats sedentàries, no fumar i seguir una alimentació frugal i adequada. Aquests petits canvis mantinguts en el temps tenen grans efectes sobre la salut.


 


La desnutrició és un dels problemes que poden patir les persones grans, sobretot les que tenen malalties agudes o cròniques. Quina importància té en la pràctica clínica diària?


Un de cada quatre ingressos hospitalaris presenta desnutrició. La desnutrició augmenta la taxa de reingressos prematurs, atès que aquests pacients són proclius a les infeccions i a una morbiditat més gran. Els pacients desnodrits perllonguen l’estada a l’hospital el doble que un pacient normal, i la seva recuperació es retarda un 50% més.


Trobem més dades interessants en l’estudi PREDYCES (Prevalença de la desnutrició i costos associats a Espanya), segons el qual el cost en persones grans amb desnutrició es duplica: arriba als 12.000 euros, enfront dels 6.408 euros d’una persona sense aquest problema.


Com ja he dit, la desnutrició és un problema generalitzat en tots els nivells de l’atenció sanitària. En aquest sentit, faig meva l’afirmació d’Arvid Wretlind, pare de la nutrició clínica, que diu: «La desnutrició als pobles del tercer món és un indicador de pobresa. La desnutrició als hospitals és un signe d’ignorància». Per tant, l’Administració ha d’adonar-se del paper clau que tenim els dietistes-nutricionistes.


 


A part de la desnutrició, destacaria altres problemes de malnutrició que afectin les persones grans?


Avui dia, la malnutrició, tant per defecte com per excés, és el gran problema. Un de cada dos catalans té excés de pes. L’excés de pes associat a l’envelliment suposa un greu problema a efectes socials, polítics i econòmics. El que és més important és que està associat a una reducció de la qualitat de vida, un grau més gran de dependència i un augment de la mortalitat i les malalties cròniques relacionades amb l’obesitat. Per això, és prioritari desenvolupar estratègies preventives, efectives i eficients que afrontin el problema de l’envelliment i els seus efectes, i que assegurin una qualitat de vida millor a aquest grup d’edat, per ajudar a millorar la sostenibilitat del sistema sanitari del nostre entorn.


 


Quines propostes fa el Col·legi per millorar l’atenció nutricional de les persones grans?


La incorporació dels dietistes-nutricionistes a l’àmbit sanitari, tant a l’atenció primària com a escala hospitalària, és la millor inversió en salut.


Diversos estudis internacionals i nacionals avalen que la incorporació dels dietistes-nutricionistes a l’atenció primària estalvia costos substancials en medicaments, visites mèdiques i ingressos hospitalaris. A Nova Zelanda, per cada dòlar invertit en tractament dietètic es produeix un estalvi de 6,40 dòlars en medicaments i en atenció hospitalària. En pacients amb hipercolesterolèmia s’ha demostrat que per cada dòlar invertit es produeix un estalvi de cinc dòlars en estatines i altres intervencions. En un estudi fet l’any 2012, l’Associació Holandesa de Dietistes afirma que cada euro invertit en un tractament dietètic suposa un estalvi de fins a quatre euros en altres costos de salut.


A escala nacional, tenim l’exemple de l’estudi PREDIMED (Prevenció amb dieta mediterrània), que ha estat un referent en l’àmbit mundial i del qual tinc la sort de formar part. Els participants que van seguir una dieta mediterrània van reduir un 30% la probabilitat de tenir un infart o un accident AVC o de morir per causes cardiovasculars. La intervenció nutricional l’han duta a terme dietistes-nutricionistes i ha demostrat que mai no és tard per fer els canvis alimentaris.


Per tot això, els dietistes-nutricionistes som una inversió en salut.