Català Castellano

Doctor, he perdut les claus de casa: m’he de preocupar?
Amb l’edat, la memòria i altres capacitats que anomenem cognitives canvien. Però no canvien totes ni ho fan al mateix ritme. I tampoc no canvien de la mateixa manera per a totes les persones.
Parlem de l’edat. Una cosa és ser gran (o vell) i una altra és envellir. No entraré a discutir quan es pot considerar que una persona és vella ‒que això seria tema per a un altre article‒, però sí a recordar que l’envelliment comença molt abans del que moltes persones sospiten.
A partir d’entre els trenta i els quaranta anys hi ha processos al nostre cos que indiquen que ha començat l’envelliment. Evidentment, també al cervell. Però, és clar, aquests canvis es comencen a notar d’una forma més evident a partir dels seixanta o setanta anys.
Amb el pas dels anys, perdem capacitat per memoritzar i recordar els fets més recents. Ens costa més recordar un número de telèfon, un encàrrec o, fins i tot, una cita amb una altra persona; també, el llibre que estem llegint o què vam dinar ahir. Això estaria dins d’un procés normal d’envelliment. El mateix passa amb la necessitat de fer la llista del que cal comprar al supermercat o d’anotar el nom d’una persona que ens acaben de presentar.
Per contra, el pas del temps afecta poc els records que estan fixats a la memòria. Tothom recorda bé com era la casa on va passar la infància o l’argument d’una pel·lícula que li va agradar molt. Això no treu que, a vegades, evocar aquell record o aquell nom sigui una mica més difícil. Sovint, necessitem una mica més de temps per recordar el nom d’un personatge famós que surt a la pantalla de la televisió.
Seguim essent capaços de fer aquelles coses que vam aprendre a fer bé. I encara després de vint anys sense anar amb bicicleta, si ens hi pugem, som capaços de mantenir-hi l’equilibri i avançar.
A mesura que ens anem fent grans, es fa més difícil fer dues coses a la vegada. L’àvia que està fent una truita demana a la neta que esperi que acabi per escoltar el que li vol explicar sobre l’últim cap de setmana a la muntanya, mentre que aquesta mateixa neta és capaç d’escoltar música, mirar la televisió, revisar els missatges del telèfon, discutir amb el seu germà i menjar la truita que ha preparat l’àvia, tot alhora.
L’edat afecta molt poc la nostra capacitat d’explicar el que volem dir. No oblidem els mots i la manera de fer-los servir. També mantenim la capacitat d’orientar-nos al carrer o saber a quin dia som. Tot i que la monotonia ens pot fer algunes males jugades. Però això també li passa a la gent més jove quan està de vacances.
En definitiva, els canvis que ens porta el pas dels anys no suposen dificultats importants per gaudir d’una vida social plena. Ara bé, si no és així, llavors és quan hauríem de començar a preocupar-nos.

Salvador Altimir Losada
Metge especialista en geriatria.
Hospital Germans Trias. Universitat Autònoma de Barcelona