Català Castellano

Pobresa i vellesa


 


La vellesa i la pobresa tenen rostre de dona: segons dades de l’any 2014, només un 44,73% de la població femenina tenia pensió de jubilació, i la mitjana d’aquesta pensió era un 44% inferior a la dels homes. Moltes de les dones que en l’actualitat tenen més de 75 anys no han tingut un treball retribuït, no han cotitzat, tot i que sí que han treballat i la seva dedicació a la casa, als fills i a les persones grans de la família ha suposat una contribució social i econòmica molt important. Les dones grans que sí que han treballat tampoc no estan en una posició molt millor, atès que han rebut salaris més baixos i han tingut unes trajectòries laborals més curtes i intermitents.


L’any 2017, el llindar de la pobresa en unitats d’una sola persona es va situar en 8.552 € anuals; aproximadament un 14 % de les persones més grans de 65 anys va ingressar menys d’aquesta quantitat.


La realitat demogràfica actual continua sent que les dones viuen més anys que els homes, però, en els últims anys de vida, pateixen més malalties que en limiten l’autonomia i, en conseqüència, necessiten més suport per poder fer les activitats de la vida diària. La «fotografia» que ens queda seria aquesta:


–        Les dones viuen més temps.


–        En els darrers anys del cicle vital, tenen menys autonomia.


–        Moltes no tenen jubilació i només disposen de la pensió de viudetat.


–        L’habitatge sol ser de propietat.


–        Els fills no viuen a la mateixa localitat.


La pobresa, segons l’indicador AROPE (At risk of poverty and/or exclusion), té en compte tres components:


–        Pobresa: persones que viuen amb una renda inferior al 60% de la mitjana de la renda nacional.


–        Carència material: no poden permetre’s el consum de carn, pollastre o peix com a mínim cada dos dies. Tenen dificultats en el manteniment de l’habitatge pel que fa als subministraments d’aigua, llum, calefacció i telèfon.


–        Baixa intensitat en el treball per part dels membres de la llar en edat laboral.


Moltes persones grans, en especial entre les dones, compleixen aquests indicadors. Atès el seu baix nivell d’ingressos, en ocasions es veuen abocades a decidir entre comprar determinats aliments, necessaris per tenir una alimentació saludable i equilibrada, o bé pagar les factures dels subministraments.


Durant els anys de la crisi econòmica que es va iniciar l’any 2007 —i que per a alguns encara continua, atès que no han pogut recuperar les condicions socioeconòmiques que tenien abans—, la gent gran van ser un pilar important per a les famílies que van patir l’atur o que no van poder fer front al pagament de les hipoteques. El suport que van donar als fills i els nets va ser d’acollir-los a casa seva o fer front a les depeses d’habitatge o d’alimentació. Les pensions i els petits estalvis que tenien van pal·liar situacions que haurien pogut esdevenir més dramàtiques.


La condició de vulnerabilitat de moltes persones grans té relació amb les pèrdues de l’entorn familiar i social i amb el patiment, i està íntimament lligada amb les condicions físiques, psíquiques, econòmiques, socials, educatives i culturals, però també amb la capacitat i els recursos que cada persona té per fer front a aquestes dificultats. Hem de trobar mitjans per evitar que aquesta vulnerabilitat es perpetuï i pugui acabar en situacions de pobresa, soledat no desitjada o aïllament social.


No voldria deixar de banda la pressió immobiliària que pateixen moltes persones grans, especialment en les grans ciutats. El pis on han viscut, on tenen els seus records personals i familiars, pot esdevenir en un malson quan grups immobiliaris o inversors sense escrúpols volen fer-los fora per construir altres tipus d’habitatge.


Si voleu aprofundir més en aquest tema, podeu consultar el web www.fundacioagrupacio.es, on trobareu totes les ponències de la Jornada de Pobresa i Vellesa que es va fer el passat dia 7 de maig. La jornada es va organitzar conjuntament amb la Fundació Pere Tarrés.