Català Castellano



 


Tothom necessita anar a comprar aliments per menjar; però què és un aliment? Un aliment és un producte que pot ser natural i, per tant, que podem reconèixer amb facilitat, com ara les fruites, les verdures, els peixos de la peixateria, la carn de la carnisseria… Però un aliment també pot ser un producte elaborat, com ara el pa, la pasta per cuinar, els embotits, les galetes, els sucs envasats, la xocolata, les pizzes congelades, els brous preparats i molts altres productes alimentaris que tenim a l’abast. Les persones necessitem aliments perquè contenen els nutrients necessaris per al bon funcionament de l’organisme. I tots volem menjar aliments de qualitat.


            Quan es tracta de comprar productes frescos, ens és més fàcil de distingir la qualitat i la frescor del producte pel seu aspecte, per l’aroma, per la textura… L’aliment és visible i ens mostra les seves característiques. Però quan es tracta de productes envasats, costa molt més saber quines són les característiques del producte que volem comprar. Per això, és important saber interpretar la informació que trobem a les etiquetes i embalatges.


            Les empreses estan obligades a fer constar en l’etiquetatge dels productes alimentaris la informació següent:



  1. Denominació de venda del producte: el nom d’allò que comprem (arròs, melmelada de préssec, galetes integrals…).

  2. Llista d’ingredients: sempre estan ordenats per ordre de major a menor quantitat. Per exemple, en unes galetes: farina de blat, sucre, oli de gira-sol…

  3. Quantitat de determinats ingredients o categories d’ingredients: de vegades, ens donen el gramatge o el percentatge de la sal, l’oli…

  4. Grau alcohòlic en les begudes amb una graduació superior en volum a l’1,2%.

  5. Quantitat neta, per a productes envasats: és a dir, la quantitat que realment podrem consumir un cop obert l’envàs.

  6. Data de caducitat o de consum preferent: en el primer cas, el producte no es pot consumir després de la data límit de caducitat, ja que no té llarga conservació i és un producte perible, però el cas del consum preferent és diferent, perquè l’aliment té una llarga conservació, no es fa malbé i el que dóna és una data orientativa.

  7. Condicions generals de conservació: de vegades cal que indiquin si cal guardar-lo refrigerat o no.

  8. Instruccions d’ús, en cas que siguin necessàries: com cal preparar-lo per consumir-lo.

  9. Identificació de l’empresa: nom, raó social i domicili, per identificar el fabricant i poder reclamar si escau.


10. Número de lot.


11. Lloc d’origen o procedència.


 


Quan comprem productes elaborats, mai no hem d’adquirir un producte mal envasat, mal tancat, amb l’embalatge trencat, que tingui bonys i cops o que no dugui tota la informació reglamentària: cal que sapiguem què comprem i qui ho ha elaborat, i hem d’adquirir-ho en bones condicions.


            També és molt important saber identificar alguns ingredients que, encara que estan permesos, no són saludables, sobretot si es consumeixen sovint. Són alguns dels que s’utilitzen per elaborar galetes, xocolates i bombons, aperitius, menjars preparats o precuinats congelats. En aquests casos, cal llegir la llista dels ingredients i descartar tots els productes que portin greixos hidrogenats o parcialment hidrogenats, perquè són uns greixos modificats perjudicials per a l’organisme. També cal descartar aquells productes que duien que porten greixos vegetals però no n’especifiquen quins. Si fossin els olis vegetals beneficiosos, com ara el de gira-sol o el d’oliva, ho especificarien. Però no es refereixen a olis vegetals, sinó a greixos vegetals, que, com els greixos hidrogenats, ajuden a elevar els nivells de colesterol a la sang.


            Així doncs, podem concloure que és preferible consumir un producte poc elaborat (millor menjar pa per esmorzar que galetes), però, si consumim productes elaborats com ara les galetes, n’hem de buscar unes que siguin de qualitat i que indiquin quin tipus de greix porten.