Català Castellano

 RECEPTES DE PRIMAVERA


 


Enguany, l’hivern ha passat de llarg i hem gaudit d’uns dies assolellats i massa càlids per a aquesta estació. És possible que el fred ens arribi amb retard i que la primavera no tingui temperatures suaus. Tampoc no hi hagut pluges, i això és una mala notícia perquè vol dir que no tindrem prou aigua. Potser tindrem la sort de veure com es fan realitat uns refranys molt coneguts: «per l’abril, cada gota en val mil» i «al maig, cada dia un raig!».


            Els dies ja són més llargs i les tardes més lluminoses, a més, la floració de les plantes i el creixement de les fulles als arbres infonen un estat d’ànim més optimista, renovat. Tot i així, és possible que els vespres fresquegi i que encara ens vingui de gust fer sopars amb plats calents a base de sopes o cremes de verdures i un segon plat suau amb pollastre o peix a la planxa o una truita. A les tardes i als vespres, encara ve de gust un got de llet calenta o una infusió.


            Cal recordar que a la primavera gaudirem de l’arribada de noves verdures com són els alls frescos, l’api, la ceba, l’enciam, l’endívia, els espàrrecs blancs, els espinacs, el fonoll, la mongeta tendra, els raves o la remolatxa. També tindrem la presència de noves fruites com els maduixots, els albercocs, els nespres, les cireres, les prunes, les pomes i les figa-flor. (Trobareu la informació de les verdures i les fruites de primavera al web.)


 


Un producte estrella de la nostra cuina: l’arròs


 


L’arròs, un cereal


L’arròs és un cereal, és a dir, un tipus de planta de la qual se n’aprofita el gra, ric en midó, del qual es pot fer farina, es pot utilitzar per fer farratges o per fer begudes fermentades (com ara la cervesa). Es troba dins la família de les gramínies i pertany al gènere Oryza sativa. Se’n poden fer diverses collites durant l’any, i això el converteix en un cereal molt productiu.


            El seu origen és a l’Àsia, on ja es conreava fa milers d’anys. Es considera que és el segon aliment més consumit al món, després del blat, que és un altre cereal. L’arròs no conté gluten, aquesta proteïna dels cereals que de vegades crea intoleràncies i causa inflamació intestinal. Per tant, l’arròs el pot consumir tothom, també les persones celíaques.


           


A les botigues el venen dividit en categories:


            – Extra: el 90% dels grans són sencers i nets.


            – 1a: el 85% dels grans són sencers i nets.


            – 2a: el 80% dels grans són sencers i nets.


            El fet que els grans siguin sencers i no estiguin trencats influeix en la qualitat de la cocció, ja que, si estan trencats, alliberen el midó abans d’hora i això fa que l’arròs s’enganxi.


 


Tipus d’arròs


L’arròs es classifica segons la mida del gra; n’hi ha de gra curt o rodó, de gra mitjà o de gra llarg.


Arròs de gra curt o rodó: té una longitud de 4-5 mm. Hi ha les varietats següents:


– Arbori: molt ric en midó, ideal per fer risotto.


– Glutinós o japonès: també conté molt de midó i queda pastós.


– Bomba: típic del delta de l’Ebre, rep aquest nom perquè no es trenca, sinó que es bomba amb la cocció. No allibera el midó, i això fa que no es covi ni quedi enganxat. És el que s’utilitza per fer els arrossos caldosos.


           


Arròs de gra mitjà: té una longitud de 5-6 mm. Hi ha les varietats següents:


– Carneroli: també molt ric en midó i molt utilitzat per fer risotto.


– Badia: es conrea al delta de l’Ebre i és molt tradicional. És el que es fa servir per fer paelles.


 


Arròs de gra llarg: de més de 6 mm de longitud. Hi ha les varietats següents:


– Basmati: prové de l’Índia i és molt aromàtic.


– Jasmí: prové de Tailàndia.


 


Altres tipus d’arròs:


– Integral: no ha estat completament pelat i encara conserva la pellofa que cobreix el gra, que anomenen segó. És molt ric en fibra.


– Venere: amb el gra fosc, molt aromàtic i de llarga cocció. Deu aquest nom a la deessa romana de l’amor, Venus.


– Salvatge: de fet, no és arròs, és una planta aquàtica procedent del Canadà que s’utilitza per fer guarnicions.


           


Valoració nutricional


L’arròs és una gran font d’energia atès que el seu contingut principal és el midó, que es converteix en glucosa. Això vol dir que és ric en hidrats de carboni de cadena llarga, que digerim lentament i que ens aporten molta energia, és a dir, força quilocalories. En canvi, no conté gens de greix.


            Els valors nutricionals per 100 g d’arròs cru són: 350 kcal, 78 g de glúcids, 2,5 g de fibra vegetal, 7 g de proteïna vegetal. No conté greixos ni sucres simples. També conté minerals com són el potassi, el magnesi, el calci, el fòsfor i el zinc, i vitamines del grup B, com ara la niacina i l’àcid fòlic.           


           


 


Plats d’arròs


Parlem d’un producte que té molt bona acceptació a casa nostra i que es pot preparar de moltes maneres diferents. Tenim la sopa d’arròs o l’arròs bullit, que és una delícia i que, actualment, només és considerat com un plat per fer dieta quan estem malament de la panxa. També hi ha la possibilitat de bullir l’arròs, colar-lo, esbandir-lo i aprofitar aquest arròs blanc per fer amanides o per menjar-lo amb salsa, com, per exemple, la de tomàquet. Per fer-lo escorregut i en amanides, també es pot utilitzar l’arròs integral, que conté part de la pell del gra i això fa que sigui molt ric en fibra. Ara bé, l’arròs integral no va bé per fer paelles o cassoles perquè, en aquests casos, el que es busca és que el gra s’impregni del gust de tot el que hi ha al sofregit i del sabor del brou de carn o peix que s’hi afegeix, i, si el gra és integral, això és més difícil perquè costa molt de penetrar-hi.


            A més, disposem de moltes varietats d’arrossos secs fets a la paella o d’arrossos caldosos fets a la cassola. Es poden preparar amb carn, amb peix, amb totes dues coses, amb les verdures del sofregit, amb brous de gustos diversos… Una varietat que recorre tota la geografia del país i agafa les característiques pròpies de cada contrada.


            Avui parlarem de l’arròs a la milanesa, un arròs que fa anys era habitual a les cases i que ara és poc conegut. És un arròs que no és sec, que du carn i la recepta del qual té la característica d’incorporar una mica de formatge, cosa que no és gaire habitual en els arrossos del nostre país.


 


 


Arròs a la milanesa


 


INGREDIENTS (per a 2 persones):



  • 140 g d’arròs cru tipus badia o bomba (per a persones grans es recomana una ració de 70 g)

  • 280 ml d’aigua o brou vegetal o de pollastre (el doble que d’arròs)

  • 2-3 cullerades soperes d’oli d’oliva

  • 40 g de pernil cuit en forma de daus (o pit de gall dindi cuit)

  • 75 g de carn magra de porc

  • 1 ceba

  • 1 pebrot vermell

  • 1 tomàquet

  • julivert

  • 125 g de pèsols

  • 10 g de formatge gruyère ratllat

  • sal

  • opcional: uns brins de safrà, una fulla de llorer, una espurna de pebre…


           


PREPARACIÓ



  • En una cassola, ofegueu la carn magra de porc tallada a trossets.

  • Quan estigui mig cuita, afegiu-hi la ceba trinxada i el pebrot tallat.

  • Quan les verdures s’hagin sofregit, afegiu-hi els daus de pernil cuit, després els pèsols, el tomàquet ratllat i el julivert trinxat; remeneu-ho fins que s’hagi sofregit, uns 10 minuts.

  • Quan estigui tot cuit, tireu-hi l’arròs i remeneu-ho perquè agafi el gust del sofregit.

  • Afegiu-hi l’aigua o brou vegetal o de pollastre, que ha d’estar bullint (el doble de quantitat que l’arròs), la sal (i el pebre, safrà, llorer…) i deixeu que cogui durant 15 minuts.

  • Passats els 15 minuts, tireu-hi el formatge ratllat, i remeneu-ho i fins que es desfaci.

  • Deixeu-lo reposar 5 minuts abans de servir-lo.


 


SUGGERIMENTS:



  • Aquesta recepta pot ser el plat únic de l’àpat, un primer i segon complet ja que conté tots els ingredients: l’arròs, les verdures, una mica de formatge i la carn.

  • El safrà és optatiu.

  • Si voleu, el podeu coure al forn durant 15-18 minuts, tapat amb paper d’alumini i afegint-hi el formatge al final.


 


 


ANÀLISI NUTRICIONAL DE LA RECEPTA


Aquesta recepta conté:


       – Hidrats de carboni: de l’arròs i dels pèsols; aporten energia i donen sensació de benestar i de sacietat perquè s’assimilen lentament.


       – Fibra: provinent de la ceba, del pebrot i, sobretot, dels pèsols.


       – Proteïnes: les aporten la carn, el pernil cuit i el formatge. A més, també hi ha proteïnes vegetals dels pèsols, ja que es tracta d’un llegum.


       – Calci: provinent del formatge, és un mineral imprescindible per a la bona salut òssia.


       – Greixos saludables: l’oli d’oliva, que ajuda a mantenir en bon estat les artèries i la pell, a més de facilitar el trànsit intestinal.


       – Minerals: potassi, magnesi, fòsfor i ferro repartits entre els diversos ingredients.


       – Vitamines: niacina i àcid fòlic, del grup de la vitamina B (de l’arròs i de les verdures); vitamines A i C (del pebrot i del tomàquet); vitamina E (de l’oli d’oliva).


 


RECOMPTE NUTRICIONAL


És el recompte en quilocalories (kcal) d’un plat d’arròs (tenint en compte que la recepta és per a dues persones i la ració d’arròs en cru de 70 g), a més de comptar els valors dels altres ingredients i els grams que contenen de proteïnes, greixos i hidrats de carboni.


 



COMENTARIS


Fixeu-vos que és un plat molt complet i amb una bona aportació calòrica, ja que, per a una persona gran, es calcula que la dieta diària ha d’aportar entre 1.800 kcal (en el cas de les dones i de les persones que no fan una vida activa i no tenen gaire mobilitat) i unes 2.000 kcal (en el cas dels homes i de les persones que tenen una vida activa i caminen, van al gimnàs, fan exercici…).


 


És complet perquè aporta tots els nutrients: hidrats de carboni (que provenen de l’arròs i ens donen energia), proteïnes vegetals i animals (pèsols, carn, pernil i formatge), i greixos saludables (l’oli d’oliva). El contingut en colesterol (que ens aporten els aliments d’origen animal: carn, pernil i formatge) és baix, uns 36,5 mg (un ou complet, per exemple, conté uns 300 mg de colesterol).


 


Es recomana que, dins la dieta habitual, en els plats hi hagi uns percentatges de la quantitat de nutrients amb relació a la dieta total. Així doncs, aquest plat compleix amb les recomanacions de l’OMS segons les quals en la dieta diària el percentatge de calories dels hidrats de carboni ha de ser del 50% de les calories totals; en el cas de les proteïnes, ha de ser del 15% (màxim 20%); i en el cas dels greixos, del 30%.


 


RECOMANACIONS


Com que la ració de carn és moderada i no es tracta de carns greixoses, el contingut de colesterol (que és un greix animal) és discret; per tant, és un plat que el pot menjar tothom.


 


Es tracta d’un plat molt gustós que no necessita sal; a més, el formatge ja n’aporta. Per tant, les persones amb hipertensió arterial, si ho cuinen sense sal, podran gaudir igualment d’un plat molt gustós.


 


 


Unes postres


 


      Els maduixots tenen un alt contingut en aigua i ens aporten molt poques quilocalories (31 kcal per 100 g de maduixots), en canvi, són molt rics en antioxidants (el seu color vermell així ho demostra), en minerals (potassi) i en vitamines (C i àcid fòlic). Unes postres molt saludables amb una fruita pròpia de la primavera.


 


Maduixots amb suc


 


INGREDIENTS (per a 2 persones):



  • Maduixots: entre 3 i 6 peces per persona, depenent de la mida de la peça i del gust de cadascú.

  • 2 cullerades de postres de sucre blanc o de sucre morè (també es pot posar un sobre o dos d’estèvia)

  • 1 raig de vinagre


 


PREPARACIÓ



  • Renteu els maduixots en un colador a raig d’aixeta.

  • Talleu-los a làmines, a rodanxes…, al gust del comensal.

  • Poseu-los en un bol gran, afegiu-hi les dues cullerades de sucre i el raig de vinagre i remeneu-ho bé.

  •  Deixeu el bol fora de la nevera perquè, mentre dinem, els maduixots vagin deixant anar el suc.


 


SUGGERIMENTS:



  • També s’hi pot afegir una mica de nata espessa baixa en greix (el 18%), com ara la de la casa Président.

  • Encara que porti vinagre per tal que els maduixots deixin anar el seu suc, no és un plat àcid.