Català Castellano

La primavera és molt variada, podem gaudir de dies assolellats, amb una temperatura bastant càlida, i d’altres de frescos o, fins i tot, freds. Per això, encara no abandonem els plats de cullera, però comencem a tenir ganes de servir plats no tant calents a taula. Aquesta estació té fervents admiradors i grans detractors. Els qui no aprecien la primavera sostenen que és una època en què es fa difícil vestir-se amb encert, perquè la roba d’entretemps és difícil de combinar: si ens posem roba d’abric quan sortim de casa al matí, quan encara fresqueja, després, a mesura que avanci el dia i la temperatura augmenti, passarem calor o haurem de carretejar la jaqueta i ens farà nosa. I no cal dir res dels dies de pluja i del fet d’haver de passejar el paraigüa! El cert és que no és una temporada fàcil per vestir-se. Els qui adoren aquesta estació n’aprecien les tardes, cada dia més llargues, el clima benigne però que no és calorós, els nous colors de la natura… Els dies s’allarguen i el bon temps ens convida a sortir més de casa, a caminar i fer moltes altres activitats, i això sempre és molt saludable. Així que us animem a sortir i aprofitar els dies llargs i clars per fer tanta activitat a l’aire lliure com pugueu: camineu, feu encàrrecs, passegeu, feu excursions, visiteu el mar i la muntanya... Ja sabeu que la nutrició i l’activitat metabòlica no són possibles si no hi ha activitat física, si no gastem allò que ingerim.


           


Aprofitem per recordar quines són les verdures pròpies de la primavera. Al començament d’aquesta estació, podem aprofitar que encara hi ha les darreres cols i bròquils, les carxofes, les bledes, els espinacs i els porros que, quan arribi el bon temps, desapareixeran. Per fer amanides encara trobarem endívies, però aquesta és l’estació de l’enciam, els raves i el fonoll (que facilita la digestió i elimina els gasos). També podrem gaudir d’un producte que habitualment mengem en conserva: els espàrrecs frescos. És el moment de la collita de les cebes, les pastanagues i la mongeta tendra, gustosa i suau.



 


LES CRESTES


 


Les crestes són una pasta la forma de les quals s’assembla a la d’una cresta de gall —també les anomenem empanada o panada— i poden estar farcides de tonyina o de carn. A les terres de ponent hi ha els panadons farcits d’espinacs amb panses i pinyons, i també n’hi ha de dolços amb el farciment de cabell d’àngel, com els panadons o pastissets de Tortosa.


            Les crestes tenen un gran poder d’atracció. Són com capsetes estanques que ens conviden a descobrir què hi ha a dins. L’elaboració no és dificultosa, però sí que és entretinguda i molt adequada per a qui li agradin les manualitats. També és una bona manera de gaudir de la cuina amb les criatures.


            La massa es pot fer a casa o es pot comprar feta, ja que venen uns paquets amb vint peces circulars fetes amb una massa molt fina. Segurament, la que s’amassi a casa no tindrà aquella primor i serà més semblant a la massa de les coques.


            Abans, les crestes es fregien, i durant molt anys s’ha fet així, però ara és molt habitual coure-les al forn. Aquest canvi es deu al fet que la cocció al forn redueix la quantitat d’oli i això fa que l’aliment tingui moltes menys quilocalories. Les crestes acabades de fregir són cruixents i delicioses, però només si estan ben fregides: en oli net, abundant, que les cobreixi i que estigui calent però que no es cremi. Si les feu al forn, acabades de fer també són delicioses i cruixents i amb molt menys greix. Les que s’han cuit al forn, per escalfar-les es poden posar a la torradora del pa i quedaran com acabades de fer.


 


 


RECEPTA


 


PER PREPARAR LA MASSA


INGREDIENTS (perquè en surtin 12 unitats)



  • 250 g de farina fluixa de rebosteria

  • 1 cullerada de postres de llevat en pols

  • 1 ou

  • 100 g de mantega (que heu de deixar a temperatura ambient)

  • 3 cullerades soperes d’aigua

  • Un pessic de sal


 


PREPARACIÓ



  • En un bol gran, barregeu bé la farina amb el llevat i la sal.

  • Afegiu-hi els altres ingredients: l’ou, la mantega —que ha de ser tova, atès que l’heu deixada a temperatura ambient— i l’aigua.

  • Amb una espàtula, barregeu-ho tot.

  • Quan ja no hi hagi grumolls de farina, tapeu el bol amb un film i deixeu reposar la massa a la nevera durant 20 minuts.

  • Traieu-la, torneu-la a remenar un parell de cops i tapeu-la una altra vegada per deixar-la reposar 20 minuts més.

  • Sobre una superfície enfarinada, poseu-hi 12 porcions de la massa i feu-ne boletes.

  • Estireu-les amb un corró o cobriu-les amb el paper especial per coure al forn i aixafeu-les amb la base d’un cassó.

  • Si voleu fer circumferències perfectes, podeu fer servir un motlle rodó, però perdreu una mica de massa.

  • S’ha de fer servir farina fluixa, amb poc gluten, i s’ha de treballar poc perquè interessa que la massa quedi elàstica.


 


PER PREPARAR EL FARCIMENT


INGREDIENTS



  • 120 g de tonyina (1 llauna de conserva en oli, escorreguda)

  • 1 tomàquet madur gran

  • Olives verdes sense pinyol

  • Pebrot escalivat (en conserva o casolà)

  • 1 ou dur

  • 1 ou per pintar les crestes


           


PREPARACIÓ



  • Poseu l’ou al foc en un cassó amb aigua freda i afegiu-hi un rajolí de vinagre blanc perquè es pugui pelar millor. Quan comenci a bullir l’aigua, compteu 5 minuts i llavors traieu-lo i refredeu-lo amb aigua freda a raig d’aixeta.

  • Ratlleu el tomàquet i sofregiu-lo a la paella amb un raig d’oli perquè perdi aigua i quedi més concentrat.

  • Renteu el pebrot vermell i poseu-lo sencer en una safata amb paper vegetal, al forn, encès a dalt i a baix, a 180 °C, fins que la pell estigui torrada i el pebrot perdi consistència i s’aclofi.

  • Quan estigui cuit i ja no cremi, traieu-li les llavors, peleu-lo i talleu-lo a tires.

  • En un plat, poseu-hi la tonyina ben escorreguda, que no degoti oli.

  • Afegiu-hi les tires del pebrot tallades a trossets, i poseu-ne el que vulgueu (tot, la meitat…).

  • Poseu-hi les olives sense pinyol trossejades, el tomàquet sofregit i l’ou dur esmicolat amb una forquilla.


 


OMPLIR LES CRESTES



  • El farciment es reparteix entre les 12 unitats de la massa que heu estirat o del paquet de pasta preparada per a crestes que heu comprat.

  • Doblegueu les masses rodones per la meitat i que quedin com mitges llunes, encareu les vores de la pasta i per tal que no s’obrin, trepitgeu-les amb una forquilla. Això els donarà la forma arrissada característica que fa que semblin crestes.

  • Escalfeu el forn a 180 °C i mentrestant poseu les cretes en una safata de forn folrada amb paper vegetal untat amb una mica d’oli de gira-sol i pinteu-les amb l’ou cru batut.

  • Poseu-les al forn fins que estiguin daurades, aproximadament uns 15 minuts.


 


 


SUGGERIMENTS



  • Es pot considerar que és un segon plat perquè estan fetes amb tonyina i ou, però no tenen la quantitat de proteïna d’un segon plat de peix.

  • Es una preparació que aporta una mica de tot: d’hidrats de carboni, de proteïnes i de greix; per tant, es pot servir com un primer plat o com un segon que es pot acompanyar d’enciam o tomàquet amanit.

  • Combineu-lo amb un altre plat que també tingui una mica de glúcids i una mica de proteïna.


 


COMENTARIS



  • La massa comercialitzada conté gluten, però també es pot preparar a casa amb una farina que no en tingui.

  • Serviu dues o tres crestes per persona.

  • També les podeu farcir amb trossets de pollastre rostit, amb carn picada de porc guisada o amb verdures.


 


 


VALORACIÓ NUTRICIONAL


 


L’aportació calòrica d’aquesta recepta, comptant tres crestes fetes al forn, és discreta, i també aporta una mica de cada nutrient.