Català Castellano

 


 Quan pensem en estalvis, a tots ens venen al cap paraules com preferents, subordinades... molt utilitzades els darrers temps, però realment les possibilitats financeres són molt diverses i varien en funció de la situació i el moment concret de cada persona.
Per aquest motiu, és imprescindible que sempre tinguem present l’afirmació següent afirmació: el producte financer perfecte no existeix, però podem crear l’estratègia adequada per a cada persona,  seguint les següents regles:
•    En primer lloc, cal disposar d’un compte corrent el qual utilitzarem per pagar les despeses diàries.
•    En segon lloc, es imprescindible que tinguem disponible l’equivalent als ingressos (pensió, ajudes, lloguers...) de tres mesos per cobrir imprevistos que poguessin sorgir. Per exemple, si disposem d’una pensió de jubilació de 800 € i del lloguer d’un pis de 500€, al cap del mes tindrem uns ingressos de 1300 €. Seguint el que dèiem amb anterioritat l’import mínim recomanat disponible seria de 3.900 €.
•    A partir d’aquest moment, ja s’aconsella utilitzar altres productes, com els de mitjà o llarg termini, que ens proporcionen un rendiment més elevat.
•    Finalment, i sempre que quan tinguem els apartats anteriors coberts, podem destinar una part dels nostres diners a productes de gestió borsària, que comporten un risc alt.
Tal i com hem dit en el primer punt, és important disposar d’un COMPTE CORRENT*, que és un producte bàsic que utilitzem per rebre ingressos, com ara la pensió de jubilació, lloguers o altres prestacions i que utilitzem per fer pagaments (llum, aigua, gas, telèfon...). Les diferències que podem trobar entre entitats sobretot radiquen en les despeses de manteniment que ens poden cobrar cada una, i en les bonificacions per algunes de la gestions que hi fem o per pagaments domiciliats.
És en aquest mateix compte corrent que tindrem el “raconet” per als imprevistos. Per tant, no sols l’utilitzarem per posar-hi i treure diners sinó que serà on tindrem l’estalvi “per si de cas”.
A partir d’aquest moment es quan podem pensar a dipositar diners a curt termini de manera segura. Principalment podem escollir entre:
1.    IPF: (Imposicions a Termini Fix) o tal i com en diem col•loquialment, dipòsits bancaris. En aquesta tipologia de producte bancari és important que tinguem en compte que tenen una durada estipulada i que no podrem disposar dels diners abans de la data final.


Cal que tinguem en compte quin es el rendiment que ens poden donar aquesta tipologia de productes. En l’actualitat, el Banc d’Espanya ha recomanat:


TERMINI            INTERÈS


De 0 a 12 mesos      1,75%


De 13 a 24 mesos    2,25%


25 mesos o més       2,75%


Hem de tenir clar que les entitats bancàries també ofereixen el que en diuen dipòsits estructurats, amb els quals es pot obtenir una rendibilitat més alta que amb els dipòsits convencionals, però corren més risc. Es caracteritzen per dividir la inversió en dues parts: una part es destina a un dipòsit bancari convencional, el qual genera un interès TAE establert amb la entitat emissora i l'altra part un interès variable que depèn de l'evolució d'altres actius o indicadors (accions, índexs borsaris, Euríbor, etc.) fet que pot provocar rendiments negatius. Amb això no volem dir que aquest sigui un mal producte, però cal saber clarament els riscos que correm i el grau. Aquests dipòsits han de ser presos com a complement d’una inversió a termini fix.


RECOMANACIÓ: Si es possible, no posarem tot els estalvis a un sol termini sinó que mirarem que els venciments es reparteixin en el temps. Seria adequat que cada mig any o 3 mesos vencés algun dels dipòsits que tenim. D’aquesta manera, sempre podem decidir i no caldrà esperar al moment final per disposar-ne ni que sigui d’una part petita dels diners.


2.    Bons: són valors que emeten les empreses i òrgans públics. Poden ser una alternativa als dipòsits, ja que solen donar un rendiment més elevat.
Cal saber que els bons representen préstecs que aquestes entitats reben dels diferents inversors, els quals reben interessos periòdics.


Quan adquirim un bo hem de tenir en compte la lletra petita, podem trobar clàusules on s’especifica que en el cas que l’entitat no pugui fer front al bo seran canviats per accions, pagats amb terminis etc. Aquest fet pot afectar la disponibilitat dels diners dipositats o dels rendiments estipulats en el cas que l’entitat no pogués fer front al pagament.


RECOMANACIÓ: per tal de no córrer riscos, recomanem contractar bons mitjançant entitats asseguradores, fet que implica disminuir una mica el rendiment però assegurar-se que el risc el corre un altre; en aquest cas, l’entitat asseguradora.


3.    Estalvis alternatius: en l’actualitat les companyies asseguradores ofereixen una gran diversitat de productes amb durades d’entre 1 i 5 anys que s’estan consolidant com a producte estrella en les imposicions a curt termini.


Pel que fa als productes a llarg termini, fons d’inversió (de renda fixa o variable) o la inversió directa en borsa, recomanem que es consulti a un assessor o persona entesa.
Es important que tinguem en compte la seguretat d’aquests productes. En l’actualitat els comptes corrents i els IPF que estiguin adscrits al FGD (Fons de Garantia de Dipòsits) estaran assegurats fins a 100.000€ per entitat i persona.


Núria Salvà Cot
Economista
Gestora personal per a OVB