Català Castellano

REFREDAT I MALALTIES RESPIRATÒRIES


Les malalties respiratòries són de les més freqüents entre la gent gran, sobretot les infeccions, atès que poden ser la causa del 25% de totes les consultes mèdiques.


Entre els trastorns més freqüents podem anomenar les infeccions, l’MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica, que engloba la bronquitis crònica i l’emfisema) i l’asma.


 


Les infeccions respiratòries


Aquestes poden ser de les vies respiratòries altes (són les que afecten la part superior de l’arbre respiratori: nas, gola, faringe i  laringe) i de les vies respiratòries baixes (són les que afecten la tràquea, els bronquis i els pulmons).


Un dels aspectes més rellevants continua sent el de la prevenció. En aquest sentit, cal insistir en la vacunació antigripal de cada any per tal d’evitar complicacions, i també en  la vacuna antipneumocòccica en els casos en què estigui indicada.



  1. INFECCIONS DE VIES RESPIRATÒRIES ALTES: rinitis aguda o refredat comú, sinusitis, faringitis o faringoamigdalitis.


Són les infeccions respiratòries més freqüents. Les provoquen majoritàriament una gran varietat de virus, i les bactèries habitualment solen causar complicacions secundàries.


 


1.1.             RINITIS AGUDA. La pot desencadenar un conjunt de virus (rinovirus, virus influença i parainfluença, virus sincític respiratori...) i es transmet tant per via aèria com per contacte directe. Té un període d’incubació de 2-3 dies amb uns símptomes que poden incloure: picor nasal, esternuts, rinorrea aquosa (secreció nasal no purulenta) i, ocasionalment, tos seca, mal de cap i febreta sempre inferior a 38 ºC. Aquests símptomes poden durar entre 5-7 dies, excepte si hi ha tos, que es pot perllongar per més temps. Les possibles complicacions bacterianes poden afectar els sins paranasals (i provocar sinusitis, en la qual la rinorrea és mucopurulenta, hi ha obstrucció nasal, febre i molèsties facials, i en la qual és precís una exploració física adequada per part del metge i probablement una radiologia dirigida), l’orella mitjana (otitis) i els bronquis (bronquitis).


 


El tractament és simptomàtic, dirigit als símptomes que hi hagi, tant amb mesures casolanes (gargarismes de farigola) com amb mesures locals i generals (rentats nasals amb sèrum fisiològic, augment de la ingesta de líquids i repòs moderat), i amb mesures farmacològiques (antiinflamatoris, antihistamínics, antitussígens, vasoconstrictors nasals –amb un màxim de 5 dies‒ i sense antibiòtics, excepte en el cas que es presenti una complicació bacteriana), quan sigui precís.


 


Cal diferenciar-la adequadament de la grip. Hem de pensar que una persona pot tenir una grip quan estem en època gripal, presenta febre de més de 38 ºC i, almenys, tres dels símptomes següents: esgarrifances, nou mal de cap o dolor ocular, dolors musculars, malestar general o manca de gana, dolor a la gola i nova tos irritativa o augmentada. 


 


1.2.             FARINGITIS O FARINGOAMIGDALITIS. Els agents causals més freqüents tornen a ser els virus, encara que també pot ser provocada per bactèries. Habitualment causa dolor quan s’empassa i envermelliment faringi, i el seu tractament es refereix als símptomes que presenta, excepte en els casos produïts per bactèries i pel virus de l’herpes simple (en què s’ha d’administrar antibiòtic durant uns 7-10 dies).


 



  1. INFECCIONS DE VIES RESPIRATÒRIES BAIXES: bronquitis aguda, infeccions en persones amb MPOC i pneumònia.


 


2.1.             BRONQUITIS AGUDA. Sol presentar-se amb símptomes com tos, expectoració, dolor toràcic i febreta. Sol requerir l’administració d’antitèrmics, antitussígens i broncodilatadors, quan hi ha obstrucció bronquial. L’ús rutinari d’antibiòtics en la bronquitis aguda no complicada no està indicat. Per tant, el consell del metge de família en aquests casos pot ser molt útil.


 


2.2.               INFECCIONS EN EL PACIENT AMB MPOC. La dada que indica millor que la descompensació està produïda per una infecció bacteriana és la coloració groga verdosa de l’esput.


2.3.               PNEUMÒNIA. Entre les persones més grans de 65 anys ocupa el quart lloc entre els motius principals d’ingrés a l’hospital. Els símptomes clàssics (febre alta d’inici sobtat, dolor toràcic quan es respira i es tos, expectoració fosca i dades rellevants en l’exploració física i radiològica) poden estar absents. De vegades les alteracions del nivell d’alerta i del nivell de consciència (quadres confusionaris aguts), els malestars inespecífics o fins i tot els deterioraments del nivell d’autonomia poden ser els únics símptomes presents. Si ens trobem davant d’aquestes alteracions cal fer una consulta mèdica per tal de valorar fer una adequada exploració física i, probablement, també analítica i radiològica.


 


La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)


Es defineix com la presència d’una limitació crònica, progressiva i poc reversible del flux de l’aire, a causa principalment del fum del tabac.


A Espanya es calcula que un 9-10% de les persones més grans de 40 anys la presenten, encara que molts d’ells encara estan sense diagnosticar.


El tractament d’aquest trastorn passa per l’abandonament de l’hàbit tabàquic, fer activitat física, una adequada nutrició i l’administració de les vacunes per reduir el risc d’infeccions. Habitualment requereix l’administració de broncodilatadors inhalats com a base del seu tractament.


 


L’asma bronquial


Entre un 5 i un 10% de la població adulta presenta asma, encara que entre la gent gran potser és més freqüent, atès que els casos nous superen els casos que remeten.


El fum del tabac continua sent un factor de risc per al desenvolupament i la progressió de l’asma, fins i tot des del mateix moment de la inhalació passiva a la infància.


L’abandó de l’hàbit de fumar i el tractament amb corticoides inhalats hauria de ser la base del seu tractament.