Català Castellano

Rosa Maria Calaf


ROSA MARIA CALAF - PERIODISTA


Com ha evolucionat el periodisme? Quins són els principals canvis dels darrers deu anys?


-El periodisme està perdent el seu objectiu de servei a la comunitat, de compromís social. Generalitzant, sembla que està més alineat amb determinats interessos de grup que amb el bé comú. Els poders polítics, econòmics i mediàtics viuen en una perillosa promiscuïtat que no beneficia la construcció d'una societat sana, justa i lliure.


 


- El periodisme és una professió, però m'imagino que hi ha una component molt important que podríem anomenar vocació, servei... Quina importància té per a vostè aquest tema?


Molta, perquè per a mi el periodisme és una forma de vida, és molt més que una feina, que una professió. És una responsabilitat enorme perquè posa a les mans un bé tan preuat, imprescindible i delicat com el de la informació. No es pot oblidar que només un poble informat pot ser capaç de defensar drets i llibertats.


 


El/la periodista és un testimoni de primera mà de la realitat que ens envolta. Això implica compromís, independència ... Com influeixen els estaments polítics en la tasca del periodisme?


El poder polític, i avui encara segurament més l'econòmic, intenten interferir, dominar, conduir la tasca periodística. No deixar saber sol ser una bona manera de dominar. Ve de lluny aquest estira i arronsa entre els qui no volen que se sàpiga allò que no els convé i que tenen l'obligació d'explicar-ho al ciutadà.


La informació s'ha aconseguit que estigui sotmesa a les lleis del mercat, se l'ha convertida en una mercaderia més. ja no és l'ètica la que marca pautes en un món en què l'economia és el cos doctrinal. Tot té preu, res no té valor.


 


Els periodistes dels diferents mitjans de comunicació creen opinió, posició... És un dels poders importants i rellevants de la nostra època?


Els periodistes són intermediaris amb la tasca de proporcionar al ciutadà aquells elements que ha de conèixer per formar-se una opinió que li permeti prendre decisions adequades. Aquests elements han de ser rigorosos, plurals, independents, basats en fets contrastats i sense oblidar el principi essencial que els fets són sagrats i les opinions lliures, no a l'inrevés.


Fins on pot explicar el/la periodista una realitat, una història? Hi ha límits a la tasca de la informació?


Naturalment que hi ha límits. El concepte de la llibertat no és antinormatiu. El tot val és una mala pràctica que s'està estenent massa. Els drets de les persones no poden ser vulnerats. Encara que és cert que a vegades no és fàcil establir la línia.


 


A vegades per explicar una història, per donar una bona notícia, es poden vulnerar alguns drets humans. Com es pot evitar aquesta mala praxi?


L'equilibri, no traspassar la línia, com dic, és una angoixant i àrdua exigència, però cal estar alerta, esforçar-se perquè el mal que es causi no resulti més gran que el bé que s'espera aconseguir. Cal buscar el que importa, no el que impacta.


 


Com s'ha sentit en la seva trajectòria professional sent i formant part de moltes de les històries i notícies que ens ha explicat i fet viure?


 Privilegiada. Per les persones i llocs que he tingut l'oportunitat de conèixer, per la possibilitat de viure la història en directe. Agraïda per la confiança de tants com m'han permès entrar a les seves vides i de tants com m'han escoltat quan els les explicava. Afortunada per haver contribuït una mica, potser, a fer la diferència per als més vulnerables, tot i que també frustrada perquè aquest "poc" és massa poc.


 


- El/la periodista és un professional però també és un ésser humà. ¿Com ha de fer per explicar fets, històries, esdeveniments en què hi ha sofriment humà i no deixar-se dur per la realitat que l'envolta? És difícil desconnectar del que s'ha vist? Hi ha molta implicació personal?


A mi em diuen sovint: "Ja et deus haver acostumat a veure el patiment ...". Doncs, en absolut. Tot el contrari, ja que cada vegada ho passo pitjor, probablement per aquesta sensació de frustració, d'impotència, de la qual parlava abans.


Per descomptat que, com a professional, no pots deixar que les emocions t’ofusquin, condicionin o paralitzin, però jo sóc de les que creu que és imprescindible ser capaç de posar-se al lloc de l'altre, de sentir amb l'altre. Per poder-ho transmetre i per respecte.


 El/la periodista de "raça" fa vacances? Es jubila?


Jo estic convençuda que no. La curiositat, la necessitat de veure i escoltar, de conèixer i compartir, d'aprendre i explicar, van amb un mateix ... Com pot una "jubilar-se" de la vida?


Quina ha estat la història o la notícia que més l’ha impactada? I la que li hauria agradat més poder donar?


M'és impossible seleccionar només una. M’impacta com els poderosos siguin indiferents al dolor que provoquen en nom dels seus interessos; m'impacta com tants milions, no en xifres, sinó persones amb nom i cognom, neixin i morin, i mentrestant únicament puguin intentar sobreviure.


Però també m'impacta la dignitat, la generositat, l'esforç incansable de tants com fan que les comunitats continuïn endavant malgrat tot.


Sempre ha estat una satisfacció impagable donar notícies en positiu, exemples vius, impulsos a l'acció beneficiosa, encara que, lamentablement, els mitjans prefereixen explicar el món fosc ...


Acabi la frase: "Fer-se gran és...


Afegir vida als anys aprofitant que s'ha après i esforçant-se en el que queda per aprendre.


 



Com ha evolucionat el periodisme? Quins són els principals canvis dels darrers deu anys?


-El periodisme està perdent el seu objectiu de servei a la comunitat, de compromís social. Generalitzant, sembla que està més alineat amb determinats interessos de grup que amb el bé comú. Els poders polítics, econòmics i mediàtics viuen en una perillosa promiscuïtat que no beneficia la construcció d'una societat sana, justa i lliure.


 


- El periodisme és una professió, però m'imagino que hi ha una component molt important que podríem anomenar vocació, servei... Quina importància té per a vostè aquest tema?


Molta, perquè per a mi el periodisme és una forma de vida, és molt més que una feina, que una professió. És una responsabilitat enorme perquè posa a les mans un bé tan preuat, imprescindible i delicat com el de la informació. No es pot oblidar que només un poble informat pot ser capaç de defensar drets i llibertats.


 


El/la periodista és un testimoni de primera mà de la realitat que ens envolta. Això implica compromís, independència ... Com influeixen els estaments polítics en la tasca del periodisme?


El poder polític, i avui encara segurament més l'econòmic, intenten interferir, dominar, conduir la tasca periodística. No deixar saber sol ser una bona manera de dominar. Ve de lluny aquest estira i arronsa entre els qui no volen que se sàpiga allò que no els convé i que tenen l'obligació d'explicar-ho al ciutadà.


La informació s'ha aconseguit que estigui sotmesa a les lleis del mercat, se l'ha convertida en una mercaderia més. ja no és l'ètica la que marca pautes en un món en què l'economia és el cos doctrinal. Tot té preu, res no té valor.


 


Els periodistes dels diferents mitjans de comunicació creen opinió, posició... És un dels poders importants i rellevants de la nostra època?


Els periodistes són intermediaris amb la tasca de proporcionar al ciutadà aquells elements que ha de conèixer per formar-se una opinió que li permeti prendre decisions adequades. Aquests elements han de ser rigorosos, plurals, independents, basats en fets contrastats i sense oblidar el principi essencial que els fets són sagrats i les opinions lliures, no a l'inrevés.


Fins on pot explicar el/la periodista una realitat, una història? Hi ha límits a la tasca de la informació?


Naturalment que hi ha límits. El concepte de la llibertat no és antinormatiu. El tot val és una mala pràctica que s'està estenent massa. Els drets de les persones no poden ser vulnerats. Encara que és cert que a vegades no és fàcil establir la línia.


 


A vegades per explicar una història, per donar una bona notícia, es poden vulnerar alguns drets humans. Com es pot evitar aquesta mala praxi?


L'equilibri, no traspassar la línia, com dic, és una angoixant i àrdua exigència, però cal estar alerta, esforçar-se perquè el mal que es causi no resulti més gran que el bé que s'espera aconseguir. Cal buscar el que importa, no el que impacta.


 


Com s'ha sentit en la seva trajectòria professional sent i formant part de moltes de les històries i notícies que ens ha explicat i fet viure?


 Privilegiada. Per les persones i llocs que he tingut l'oportunitat de conèixer, per la possibilitat de viure la història en directe. Agraïda per la confiança de tants com m'han permès entrar a les seves vides i de tants com m'han escoltat quan els les explicava. Afortunada per haver contribuït una mica, potser, a fer la diferència per als més vulnerables, tot i que també frustrada perquè aquest "poc" és massa poc.


 


- El/la periodista és un professional però també és un ésser humà. ¿Com ha de fer per explicar fets, històries, esdeveniments en què hi ha sofriment humà i no deixar-se dur per la realitat que l'envolta? És difícil desconnectar del que s'ha vist? Hi ha molta implicació personal?


A mi em diuen sovint: "Ja et deus haver acostumat a veure el patiment ...". Doncs, en absolut. Tot el contrari, ja que cada vegada ho passo pitjor, probablement per aquesta sensació de frustració, d'impotència, de la qual parlava abans.


Per descomptat que, com a professional, no pots deixar que les emocions t’ofusquin, condicionin o paralitzin, però jo sóc de les que creu que és imprescindible ser capaç de posar-se al lloc de l'altre, de sentir amb l'altre. Per poder-ho transmetre i per respecte.


 El/la periodista de "raça" fa vacances? Es jubila?


Jo estic convençuda que no. La curiositat, la necessitat de veure i escoltar, de conèixer i compartir, d'aprendre i explicar, van amb un mateix ... Com pot una "jubilar-se" de la vida?


Quina ha estat la història o la notícia que més l’ha impactada? I la que li hauria agradat més poder donar?


M'és impossible seleccionar només una. M’impacta com els poderosos siguin indiferents al dolor que provoquen en nom dels seus interessos; m'impacta com tants milions, no en xifres, sinó persones amb nom i cognom, neixin i morin, i mentrestant únicament puguin intentar sobreviure.


Però també m'impacta la dignitat, la generositat, l'esforç incansable de tants com fan que les comunitats continuïn endavant malgrat tot.


Sempre ha estat una satisfacció impagable donar notícies en positiu, exemples vius, impulsos a l'acció beneficiosa, encara que, lamentablement, els mitjans prefereixen explicar el món fosc ...


Acabi la frase: "Fer-se gran és...


Afegir vida als anys aprofitant que s'ha après i esforçant-se en el que queda per aprendre.