Català Castellano

Dr. Sebastià Santaeugènia


Director del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat i del Pla director sociosanitari


 


 



  1. 1.       El nombre creixent de persones grans és un repte per al sistema? Com hi fa front l’Administració sanitària?


L’envelliment de la població que s’ha produït el darrer segle fa evident que hem de canviar coses del sistema sanitari. L’atenció a les persones grans té dues visions complementàries i necessàries. En primer lloc, hem de treballar en una visió preventiva que millori l’envelliment de les persones, que es faci de manera més saludable i lliure de discapacitat, per tal que la persona pugui gaudir tant de temps com sigui possible d’una vida amb la màxima qualitat. L’altra visió complementària és com atendre les persones grans amb malalties cròniques i, sobretot, aquelles que es troben en situacions complexes. En aquests casos, treballem en un model d’atenció centrada en la persona gran, orientat a les seves necessitats, que inclogui des de l’hospital d’aguts fins a l'atenció de llarga durada, desenvolupant estratègies conjuntes amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per oferir una atenció integrada social i sanitària. Tot i que fa uns anys que hi estem treballant, encara queda molt camí per recórrer.


 



  1. 2.       Estem alineats amb les tendències internacionals. On ens trobem ara, comparativament?


Si entenem com a marc internacional el document World Report on Ageing and Health de l’any 2015 proposat per l’Organització Mundial de la Salut (http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/186463/9789240694811_eng.pdf;jsessionid=1EE37D4617E4D463BF38DDCAAE4E3481?sequence=1), Catalunya es troba bastant alineada als seus principis.


En primer lloc, tenim una estratègia definida per agregar salut als anys mitjançant els eixos del Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública 2017-2020.


En segon lloc, portem anys treballant per obtenir un envelliment saludable de les persones grans i, sobretot, per detectar aquelles persones en situació de vulnerabilitat inicial. És per això que estem desenvolupant una estratègia de detecció de fragilitat com a prevenció de la discapacitat, en línia amb el que es treballa a l’estratègia d’Integrated Care for Older People (ICOPE) de la OMS (http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/258981/9789241550109-eng.pdf?sequence=1).


En tercer lloc, ens queda camí per recórrer pel que fa a com orientar l’atenció del sistema de salut vers les persones grans. En aquest punt, tenim:



  • Com a punts forts: una atenció primària ben implantada al territori, propera, accessible i amb capacitat i coneixement per fer l’abordatge de la persona gran i dels seus problemes de salut més habituals. Tenim un bon sistema sociosanitari, amb recursos especialitzats en geriatria que donen atenció rehabilitadora a les unitats de convalescència, atenció de final de vida a les unitats de cures pal·liatives i atenció de llarga durada a les unitats corresponents per atendre les persones grans amb malalties greus.

  • Com a punt feble, ens manca evolucionar en l’aspecte de l’atenció de la persona gran malalta a l’hospital d’aguts. Tenim poques unitats especialitzades en l’atenció d’aquestes persones i les complicacions greus derivades de l’ingrés a l’hospital d’aguts.


En resum, tot i que estem força alineats amb el marc internacional, tenim clars alguns aspectes prioritaris que cal desenvolupar, encara ens queda molt camí per recórrer.


 



  1. 3.       Les característiques de les malalties cròniques i la multimorbiditat fa que hi hagi diferències en l’abordatge de les persones grans. Com proposeu l’atenció des del pla de crònics?


Des de 2011, el programa de prevenció i atenció a la cronicitat treballa amb l’Agència de Salut Pública a partir de la prevenció de les malalties cròniques i en l’atenció d’aquelles persones afectades per condicions cròniques i amb necessitats d’atenció complexes. Després d’aquests anys inicials hem après que la gran majoria de les persones en situació de complexitat tenen més de 80 anys d’edat, amb problemes de pèrdua d’autonomia i necessitats d’atenció de llarga durada. Aquestes persones es beneficien d’un abordatge sistemàtic basat en eines d’atenció geriàtrica, com la valoració multidimensional de l’estat situacional de la persona (VGI), l’establiment de plans interdisciplinaris d’atenció compartits amb la persona i les intervencions de múltiples professionals (equips). Aquests abordatges són complexos, requereixen temps dels professionals i unes habilitats específiques que hem d’adquirir el màxim nombre de professionals.


 



  1. 4.       Ara vostè també és el director del Pla director sociosanitari. Com han d’evolucionar els serveis sociosanitaris?


Estem en un moment interessant. Venim d’un model sociosanitari robust i amb experiència que ha evolucionat en els darrers anys per fer-se molt més resolutiu i atendre cada vegada més població. En aquest camí, però, hem tingut dificultats i hem sotmès el model sociosanitari a una pressió que afecta els principis del model d’atenció. Hi ha una manca significativa de professionals en l’àmbit que hem d’abordar; tenim un sistema d’informació i finançament del servei sociosanitari que té bastants anys i s’adapta de manera irregular a les actuals necessitats dels centres; les necessitats de les persones que hi ingressen cada vegada són més complexes i més grans. En el futur proper hem de reflexionar sobre els criteris de planificació de recursos sociosanitaris, tipologies, necessitats professionals i estructurals dels centres i de finançament. Tot un repte a curt i mitjà termini.


 



  1. 5.       Cada vegada es parla més de l’atenció centrada en el pacient o en la persona. Forma part del model d’atenció que vostès promouen? En aquest sentit, els plans que dirigeix són només un model d’organització de serveis o també un model d’atenció?


El Programa de prevenció i atenció a la cronicitat sempre ha tingut com a eix d’acció l’atenció centrada en les necessitats, preferències i valors de les persones. És per aquest motiu que ha desenvolupat tot un seguit d’accions al voltant de l’apoderament de la persona en el sistema de salut:



 



  1. 6.       Com veu la coordinació amb els serveis socials?


La creació del PIAISS ha permès posar sobre la taula línies i escenaris de preocupació conjunta que estan començant a donar fruits. Estem desenvolupant un compromís conjunt basat en un nou model d’atenció sanitària integrada per a les persones que viuen a centres residencials, un model d’atenció a domicili, que permet compartir dades a través dels sistemes d’informació de salut i l’àmbit social, entre altres iniciatives. Encara tenim un altre repte, que és la participació dels governs locals, de manera estable, en aquest programa, ja que hi juguen un paper molt important.